Més beneits que el pa

Com que la programació del Monumental –que per força ha de ser eclèctica– ha de tenir la quota pertinent de lleugeresa, la segona de les propostes de la temporada ha vingut a aportar-n’hi una dosi. Això sí: amb la virtut necessària per fer passar una bona estona a la concurrència.

A quatre mans

Es tracta de l’obra ‘Una teràpia integral’, escrita i dirigida a quatre mans per Marc Angelet i Cristina Clemente. Anteriorment tots dos ja havien fet un tàndem igual a ‘Lapònia’, una comèdia d’èxit que ara està en cartell a Madrid i a Buenos Aires. A més, l’un i l’altra, cadascun pel seu compte, acrediten un bon bagatge tant en el camp de l’escriptura dramàtica com en el de la direcció escènica. No és d’estranyar, per tant, l’ofici que demostren en el muntatge vist al Monumental.  

A ‘Una teràpia integral’ tota l’acció ocorre en el marc d’un obrador de forner. Hi acudeixen un home i dues dones, tots amb el ronyó ben cobert, que han aconseguit ser admesos en un curset d’elit per fer pa amb molt de glamur. El motiu és el predicament que té qui l’imparteix. Aquest, que els cobra una bona pasta, més que alliçonar-los sobre els secrets de l’aliment, els entabana de mig a mig i actua com si fos un xaman que pogués alliberar-los dels traumes que arrosseguen. La inconsistència de la personalitat de tots tres reforça el to imperatiu de l’instructor, que n’explota la credulitat i fa que buidin el pap de draps bruts i de neures, enmig d’una litúrgia de farina, aigua i massa mare. 

Alineació peculiar

L’un és un tifa carregat de quartos, l’altra una cardiòloga madura, compungida i enganyada, i la tercera una noia que sembla una ànima de càntir. En aquesta alineació tan peculiar i en la ridiculesa de les situacions i xerrameques que cadascú suscita, hi ha prou matèria perquè Angelet i Clemente estructurin adequadament una comèdia que s’allarga fins a la mesura justa i que fa un tomb final com a recurs que l’acaba d’arrodonir.

Entre rialla i rialla, en el rerefons de l’obra s’hi pot endevinar un punt d’ironia crítica envers l’abundància actual d’enganyifes d’ajut psicològic, ciència oculta, espiritualitat excèntrica i d’altres quincalles per l’estil, que s’ofereixen amb l’expectativa de resultats portentosos. En el mercat dels incauts sempre en treu profit el més barrut...

S’ha de dir finalment que ‘Una teràpia integral’ no seria un producte reeixit sense les interpretacions que hi aporten Roger Coma, Abel Folk, Àngels Gonyalons i Andrea Ros. Ben dirigits, tots quatre es mouen contínuament en el registre precís perquè cada atzagaiada tingui la precisió oportuna per fer rutllar el conjunt de la farsa. I, com que rutlla, l’hora i mitja de funció passa francament bé.