Maleïdes guerres

En el seu intent de diversificar l’oferta amb propostes escèniques no estrictament convencionals i poder captar sectors diversos de públic, el Monumental ha acollit una peça de teatre documental en la segona cita programada en aquest tram de temporada. Es tracta de ‘MIVION (Ràdio Sarajevo)’, un nou muntatge de la companyia que respon al nom de ‘La Conquesta del Pol Sud’, que al febrer de 2019 ja havia presentat aquí mateix l’obra ‘Raphaëlle’, gràcies a la participació del teatre mataroní en un projecte d’espectacles singulars promogut pel consorci Xarxa Transversal.

Trajectòria

‘La Conquesta del Pol Sud’ es va fundar com a formació teatral l’any 2010. Integrada per Carles Fernàndez Giua i Eugenio Szwarcer, en els seus muntatges sempre indaga documentalment i amb formats dramatúrgics innovadors sobre qüestions que tinguin implicacions socials d’actualitat i que motivin reflexió i debat, tant en el pla racional com en l’emotiu.

L’any 2014 va iniciar una trilogia anomenada ‘Dona, història i identitat’ que encara gira i que és segurament la seva producció més aconseguida. En cadascuna de les tres parts ha donat nom i protagonisme a una persona que no és professional de l’escena per relatar les seves experiències individuals verídiques, sempre plenes d’implicacions col·lectives. La primera era ‘Nadia’, una afganesa víctima d’un bombardeig que va haver de viure sota el règim dels talibans fent-se passar per noi. La següent va ser ‘Claudia’, una dona argentina filla de desapareguts durant la dictadura militar, que de molt petita va ser robada per una família addicta al règim. I la tercera ‘Raphaëlle’, una jove trans nascuda com a noi a la Catalunya Nord, amb una trajectòria vital de rebuigs. 

Contra l’odi supremacista 

Amb la mateixa intenció de convertir episodis de realitat socialment rellevants en matèria teatral, ara la companyia explora a ‘MIVION’ la tragèdia de la guerra que va patir Bòsnia entre 1991 i 1995. Ho fa a partir del testimoni de Slobodan Minic, el periodista que havia estat director de la secció cultural de Ràdio Sarajevo i que va resistir a la ciutat durant bona part del llarguíssim setge a què va ser sotmesa durant el conflicte armat. 

Convençut de la potencialitat del micròfon a les ones i de la difusió de la paraula en defensa de la convivència intercultural i com a antídot de la contaminació dels missatges d’odi de les faccions nacionalistes, Slobodan acudia diàriament a l’emissora havent d’esquivar l’impacte de bombes i els trets dels franctiradors. Però l’any 1994 ha d’abandonar la capital bosniana i refugiar-se a Catalunya. Per això la seva narració té la força d’un al·legat contra la intolerància i el supremacisme, però també el to pessimista del reconeixement de la derrota de les pròpies conviccions, perquè el requisit imposat per al cessament de les agressions no ha estat pas la conciliació, sinó la divisió per ètnies.

 ‘MIVION’ es va estrenar l’any 2021 a Terrassa i s’ha reprès a partir de l’últim Festival Grec de Barcelona. Amb un llenguatge escènic que, com en ocasions anteriors, evoca el context del relat amb il·lustracions videogràfiques, el muntatge actual compta amb l’actuació complementària de dos joves. L’actor Marc Soler, que és el que suscita el desenvolupament del fil explicatiu de l’obra, i la traductora Azra Suljic, que hi aporta vivències de la seva família, originària de Srebrenica, la ciutat en què el 1995 milers de bosnians van ser massacrats en una operació de neteja ètnica. 

Hàndicap

De tota manera, s’ha de dir que la representació del Monumental va tenir un hàndicap greu. A diferència de funcions precedents, Slobodan Minic per qüestions de salut no va poder realitzar cap de les intervencions que feia des de casa seva i que es reproduïen telemàticament i en temps real en escena. Va haver de ser substituït per l’actuació de Manel Barceló, que hi va posar molta voluntat, però el cert és que la dramatúrgia de l’espectacle, que ja peca de precària, sense les paraules en directe del seu protagonista perd molta consistència. I els bons propòsits no compensen la fallida.

Queda, això sí, el missatge antibel·licista –ben actual– que sustenta la proposta i que es podria expressar perfectament amb uns versos anònims que Ovidi Montllor va musicar fa molts anys: maleïdes les guerres i aquell qui les va fer!