Capgròs
L’Aleix Lladó és un tros de pa i explica que aquest juliol es lleva i se’n fa creus de tot plegat. Situem-nos: l’Aleix encara no té 25 anys, ha estudiat teatre musical, dansa, interpretació i cant. Té el cul pelat de treballar de tot, incloent-hi estar un any i mig fent d’acomodador del Gran Teatre del Liceu i ara, en qüestió d’un mes, actua i és protagonista a dos dels grans escenaris de l’escena catalana. Acaba de ser protagonista al Liceu, en un muntatge heterodox al Saló dels Miralls i a finals de mes ho serà al Teatre Grec de Montjuïc. Una bona ratxa? Una coincidència? Un premi a no rendir-se i, espera, la porta oberta a una trajectòria dalt de l’escenari que sempre ha somiat prolífica.
L’Aleix Lladó és ballarí, actor, model de publicitat, intèrpret… tants papers com tingui l’auca els pot assumir ell. “Ballar és la meva teràpia físico mental de cada dia. Hi ha qui fa esport, qui llegeix, qui corre, per mi és ballar quan connecto amb mi mateix”, explica. I ara ho farà a primera divisió.
Un artista total
L’Aleix és, de sempre i com diu la dita ‘com el cul d’en Jaumet’. Que no para quiet, vaja. S’expressa de forma apassionada de la mateixa manera que té un do per expressar-se amb el cos i amb la veu. A la seva edat ja porta ‘mili’ i moltes hores dalt de l’escenari, projectes propis, encàrrecs, feina en companyies… i té un perfil que comença a ser conegut. Així va arribar a l’estrena del Liceu on ha sorprès en el muntatge de “Hi ha monstres que viuen per la seva curiositat”, amb entrades exhaurides. A veure si amb sort la tornen a programar.
“Em van venir a buscar per actuar al Liceu, per una mena d’òpera molt random i sorprenent que xoca i trenca tots els esquemes en un espai com el Saló dels Miralls on habitualment s’hi reuneix la ‘creme’ del Liceu”, explica. On treballava d'acomodador ara hi feia de ballarí! Allà acabava pràcticament nu en un espectacle ple de contingut i crítica social en la que ha pogut mostrar el potencial que té en la dansa més versàtil. Una experiència amb forma de primera de dues estrenes. Ha estat enllestir el Liceu i posar-se en cos i ànima amb ‘For Evita’, l’obra que interpretarà al Grec, en el propi amfiteatre de Montjuïc. A la joia de la corona de la temporada estival a Barcelona.
“És molt fort, és molt emocionant. Poder actuar a les ordres de Jordi Prat i Coll i amb la meva referent Aixa Guerra de coreògrafa… quina oportunitat poder cantar i ballar com a membre del cos de ball, quines ganes de començar!”, s’exclama. I és que és com si de cop passés a jugar a primera divisió. “De la mateixa manera que valoro molt que el Liceu aposti pels ballarins, poder actuar al Grec és molt estimulant”, assegura. I afegeix, únic com és, “ja sé que són Santes però vull que m’hi vingui a veure tothom de Mataró”. ‘For Evita, una astracanada musical’ és un dels darrers muntatges del festival al seu escenari fetitx i apunta a ser tot un èxit, amb el magnetisme que sempre té tot el relacionat amb Eva Perón.
Un mes que dona sentit a una vocació
De la mateixa manera que se sincera sobre el mes més intens de la seva trajectòria, reconeix que més enllà no té altres encàrrecs i de ben segur que seguirà aferrant-se a feines i feinetes per tirar endavant. Es pren el juliol de somni com un premi i una oportunitat a la que aplica una manera de fer artística que descriu com que “intento ser agraït i observador, parlo molt però intento ser una esponja i escoltar i aprendre. Observo i analitzo a referents, a tothom de qui pugui aprendre”. I ha après molt, s’ha format molt i ara explica que s’emociona fins i tot quan, aquests dies, puja al bus per anar a Barcelona. “Me’n faig creus, perquè aquest mes dona sentit al que vull ser, és un somni fet realitat: llevar-me i poder dedicar-me a allò que sempre he volgut fer”, descriu per afegir que “oportunitats com aquests projectes són trens que no passen gaire” i obre els ulls, els pulmons i els braços per aprofitar-los i fonamentar l’Aleix del futur que estarà fet de la mateixa fusta que el de tota la vida.
Comentaris (1)