Què s’espera d’un amic?

Sinceritat i incondicionalitat. Aquestes són les dues qualitats que s’esperen d’una relació tan fràgil com és l’amistat. L’amic és aquell que ens diu les coses com són, el punt objectiu de la nostra visió de la realitat. Aquell, també, incondicional, que hi és sempre, indiferent a la situació o condició en què estiguem. Per tant, entenem com a “amic” la persona que ens estima, l’altre jo, el que ens vol el bé. 

I és així la classe d’amic que els joves tenim al voltant? Tendim a considerar amic qualsevol, la categoria de conegut comença a extingir-se. Però des de quan aquest antic concepte ha esdevingut frívol? Quan una idea tan imprescindible com la que transmet la paraula “conegut” comença a perdre valor? Possiblement trobem la resposta en les xarxes socials que omplen cada minut la vida dels joves. Facebook n’és el clar exemple. És increïble com una xarxa social, de la qual possiblement fa 5 anys no n’havíem sentit a parlar gaire encara, és la principal destructora de l’amistat sincera. A l’hora de la veritat, dels 600 “amics” que Facebook es pren el dret de considerar com a tals, acabes tenint al costat els de sempre. 

Sorprèn, així mateix, que les dues úniques qualitats que es consideren necessàries d’un amic, sinceritat i incondicionalitat, siguin tan cruelment passades per alt. Aquesta indiferència voluntària, aquest menyspreu cap a l’afecte, caracteritza la majoria d’amics d’avui dia. L’amistat acaba sent una competició, a veure qui fa més mal a qui. Què podem esperar d’algú si la gran majoria es reconforta amb les desgràcies dels altres? Què podem esperar d’un amic que ni tan sols espera resposta quan et pregunta com estàs?