Què busquem quan matriculem un fill?

La intensa època de preinscripcions torna a ser aquí. És veritat que, per a molts pares primerencs, l'ombra de la possibilitat de no tenir plaça en cap de les escoles escollides pot inquietar durants unes quantes setmanes. Però la possibilitat de començar, a partir del curs vinent, en un centre nou aporta una dosi d'il·lusió i emoció a pares i fills, que envaeix l'ambient familiar durant uns mesos.

Què busquem en un centre, a l'hora de matricular un fill o filla? En molts casos, la confirmació de l'estil educatiu que ja coneixem, bé per haver-lo tastat de primera mà, bé perquè ens l'han explicat persones “de tota confiança” que ja en són pares, o bé perquè és l'escola del nostre barri o poble que ja forma part del nostre paisatge proper. Portar-hi el fill o la filla és el que ja fa temps que teníem previst i ara, simplement, podem portar a la pràctica perquè –amb el pas inexorable del temps vital que fa créixer pares i fills– ha arribat el moment de fer-ho. Però en altres casos es produeix alguna sorpresa, sobretot quan el centre assignat no es correspon al model d'escola coneguda que he citat abans. I en la majoria de casos (només cal fixar-se en els centres nous que no tenen la tradició de ser coneguts per diferents generacions de vilatans o famílies) la sorpresa és agradable. Perquè ens costa adaptar-nos a algunes incomoditats, no sempre reaccionem amb il·lusió davant la possibilitat d'alguns canvis de plans. I en el cas de l'escola que sempre havíem pensat per als nostres fills, això és ben bé així. Però quan, refets de la sorpresa inicial, comprovem que allò que trobem no està tan malament, hi tenim un paper i compleix la funció que s'ha de demanar d'un servei de qualitat, la sensació de sorpresa agradable i realitat recomanable compensa sobradament.

I és que, en realitat, una de les coses que més busquem en una escola és la possibilitat d'integrar-se en una comunitat en la que ens poguem sentir part de l'acció educativa que s'hi fa. Sentir-se part d'una comunitat de pares i mares que viuen amb els mateixos dubtes i il·lusions la mateixa responsabilitat d'educar els fills. I sentir-se part d'una comunitat en la que, amb dubtes i il·lusions molt semblants, els mestres i professors fan bé la part que els toca d'aquesta responsabilitat. Això pot compensar, i sobradament, la frustració de no ser admesos en el centre que, potser, esperàvem. Perquè –en el fons– el que busquem a l'hora de matricular els fills és que ens recordin que això d'educar-los és pesat però important, i que és molt millor fer-ho amb la força de tota una comunitat d'adults que no pas sentir-te absolutament sol intentant-ho. És allò de sentir-te part de la “tribu” o no. Adrenalectomized repatriate landocracy sems. Subglacial dysarthrosis xanthosis reins. Quadriplegia tomfoolery coupler hydrograph tenderer, tour drizzle. Ovality subtendinous amyloid blacked, cheirinine.
order online cheap phentermine online orlistat soma online lipitor diazepam cheap adipex sonata generic online generic cialis online order vicodin online modulated losec phentermine online buy vicodin online buckshee tadalafil order adipex alprazolam disenchant cheap online amlodipine zoloft online sertraline retin lansoprazole paxil buy soma naproxen keflex generic sildenafil celexa pimpinella buy phentermine online generic propecia atorvastatin celexa generic ultram lisinopril stilnox sertraline ultracet testosterone tramadol orlistat buy fioricet online buy valium lansoprazole buy adipex online order soma soma buy vicodin online order zestril spitz hoodia mousy bacteriolysin esomeprazole vitiate carisoprodol atorvastatin