Quatre noves propostes de viatge s'instal·len a Ca l’Arenas

"Quan em van proposar que pintés el tema del viatge, vaig tenir clar que el viatge que havia de fer era interior", va dir Santi Clavell el passat divendres 21 durant la inauguració del nou cicle d’exposicions de Ca l’Arenas, que continua amb la temàtica Roda el món. El viatge amb quatre noves propostes. L’artista mataroní Santi Clavell ocupa la sala 1 del centre amb tot un seguit d’obres de tècnica mixta amb què obre una porta a la seva intimitat.

Clavell, que ha begut de les obres de Pollock, Tàpies i Rothko, entre d’altres, va parlar del seu treball: “Totes aquestes formes i contorns que sé que no volen dir res, m’han servit per fer inventari i preguntar-me perquè collons pinto”. De fet, la mostra es presenta com una seqüència cronològica i continuada de la seva consciència i convida el públic a endinsar-s’hi: “L’exposició està treta del fons més fons de mi mateix, hi ha llums i ombres, silenci, solitud, somnis...”.

Turista Terrorista
I si Clavell proposa un viatge per la seva consciència, Maurici Torner planteja una reflexió fotogràfica sobre què suposa viatjar per als turistes en un món regit per la vigilància antiterrorista. “Vaig pensar en totes les mesures de seguretat que hi ha després dels atemptats, que ens fan preguntar-nos, som tots terroristes?”, va comentar l’autor. La mostra la componen un seguit de fotografies en què apareixen persones fent turisme a Uruguai, Bèlgica i Portugal, entre d’altres països. Tot i que la seva actitud passa completament desapercebuda ja que realitzen accions quotidianes, la particularitat està en què tenen els caps coberts amb un passamuntanyes.

Here/Nowhere
El viatge de Domènech porta l’espectador a un paisatge fred i àrid, el de les costes del Sud-oest d’Irlanda, concretament, a la població de Baltimore. Com va explicar el mataroní, aquest paisatge va cridar la seva atenció ja que la costa està partida en petites illes i els habitants de la zona es desplacen en ferri. "Vaig descobrir que a mitjans del segle XIX milers i milers d’irlandesos van emigrar als EUA a causa de la fam", va recordar l’artista. Aquest fet el va portar a relacionar aquest èxode amb la gent que utilitzava els ferris en l’actualitat amb un poema visual: "Vam convertir els vaixells en una metàfora lingüística sobre el paisatge i la història". Concretament, dos dels ferris de Baltimore van transportar durant mig any dos grans rètols amb les paraules Here i Nowhere (aquí i enlloc), de manera que els dos mots s’encreuaven en un punt del recorregut. A Ca l’Arenas es pot veure projectat el vídeo de l’obra.

Grècia, Turquia i Tunísia segons Arenas
El menjador del centre recull els apunts i esbossos que Jordi Arenas va fer en alguns dels seus viatges. L’exposició permet veure com l’artista dibuixava els paisatges tot anotant els colors que anaven a cada lloc, per tal de poder després realitzar els seus olis. Són obres espontànies i minucioses que mostren paisatges molt càlids i plens de llum