‘Quan despertem d’entre els morts’, el darrer text d’Ibsen al Monumental

Quan despertem d'entre els morts' és l'últim text escrit per l'escriptor Henrik Ibsen (1828-1906). El director teatral Ferran Madico assegura que el text condensa tot allò que l'atreia d'Ibsen: "La dificultat de la posada en escena, la complexitat del discurs i l'amor per l'obsessió i per l'art i el donar un sentit a la vida". Madico va estrenar el muntatge a Sala Petita del TNC. L’obra arriba aquest dissabte al Teatre Monumental, amb Lluís Marco, Esther Bové, Bernat Muñoz, Ernest Villegas, Cristina Plazas i Lina Lambert.

Arnold Rubek és el protagonista de 'Quan despertem d'entre els morts'. Ell és un escultor de prestigi casat amb la jove i vitalista Maia, uns anys més jove que Rubek. El matrimoni es començarà a esquerdar amb l'aparició de la misteriosa Irena, una model que va treballar amb Arnold Rubek i del qui guarda un terrible record. Un quart personatge, el caçador Ulfheim que desperta en Maia la voluntat d'endinsar-se en la natura farà trontollar encara més el matrimoni. "Explicar 'Quan despertem d'entre els morts' és com explicar la Bíblia perquè és l'obra on Ibsen hi condensa tot", destaca el director teatral. Madico admet que feia temps que volia fer una peça d'aquest autor i que finalment va decidir que "o tot o res". De fet, ha ressaltat que "Ibsen era abrandat i tenia la màxima de tot o res i els personatges també. És una lluita vital per sobresortir de ser morts en vida. Aquesta és la dificultat de la peça i el seu encant", afegeix.

Segons Madico, l'obra és una tragèdia perquè "Ibsen trenca el seu teatre burgés per donar accent a les accions i allà on porten". En aquest sentit, assenyala que "la grandesa dels personatges és que quan han pres una decisió tiren endavant i són conscients que no poden anar endarrere". "L'habilitat d'Ibsen és fer que aquests personatges prenguin accions arrel de l'angoixa de no ser feliços i buscar la felicitat total". El director destaca que Ibsen empeny "als límits de la condició humana" els seus personatges i així es pot comprovar en aquest muntatge.

L'actor Lluís Marco apunta, per la seva banda, que del "més tonto al més llest no podrà sortir indiferent de la funció" i que servirà perquè el públic s'oblidi una estona "de les bajanades que proporciona la política últimament". L'actor és molt taxatiu: "A tots ens toquen la butxaca i la moral i no hem de defallir perquè el teatre i la cultura forma part de l'ànima i aquesta s'ha d'alimentar".