Sona una campanada i alguna cosa l'aixeca, un ressort del darrere, un au vinga, un hòstia, un pots guanyar, un ja és teu. Tot és groc per al boxador, des del sostre altíssim fins a la més menuda gota que se li entolla a les parpelles. Gira el coll un instant i veu una massa de rostres separada d'ell per quatre cordes i s'adona que el combat s'ha représ, que el respectable demana que torni a vomitar pels punys la seva ànima, la seva ànima rabiosa, condemnada a vagar pels cantons del quadrilàter si la seva carn no venç en aquesta batalla. Llavors aixeca els punys, que pesen com una muntanya. Una mola marronosa s'abalança sobre ell i reconeix el contrincant, que amb gran agilitat es mou i de tant en tant li llença el braç. Uns cops atura els cops i d'altres sent al rostre l'impacte violent d'una pedra massissa que li copeja la seva pròpia pedra i l'esberla, la fa grumolls, fins que la converteix en sorreta. Livenen al cap un centenar de músiques barrejades i molts records entelats per una sang que li nega les parpelles. Recorda un riu i un ametller, un lloc llunyà, una mare i pare pobres, una baralla al carrer, els dies tristíssims d'anar pel carrer, vagarejant, lews promeses dels homes aquells encorbatats, el primer combat, les victòries. Recorda un mirall i gargots a les parets d'un barri estrany, poc natural on tots els angles, com ara, eren quadrats.
El preparador crida des d'un racó. Llavors sonen quatre campanes més i això l'esperona. Llença el braç amb força . No sap si ha donat un bon cop però si té la certesa de que el seu puny ha topat amb quelcom. S'adona que és igual. El que importa és que ell ja no rep més cops. I comença a llencar cops a l'aire sense cap tipus de control.
El preparador ho veu clar. Amb un sospir llença la tovallola. El boxejador continua lluitant contra ningú mentre el vencedor s'ha retirat al seu cau i ja s'ha tret els guants.
El públic riu la situació, sap apreciar els detalls de l'espectacle. El boxejador no vol acabar el combat. Continua llençant el braç a tort i a dret, amb una energia que no ha tingut durant tota la vetllada, lluitant contra ningú , contra un ningú tou com l'aire, amb crits que a ningú espanten, amb esbufecs i somrient amb els ulls tancats i els llavis rebentats. Hi ha ones de vaselina i suor al seu cervell. I comença a xiuxiuejar per a ell mateix una cançó antiquíssima. I passa de la lluita a la dansa. Llavors és quan el públic deixa de festejar l'espectacle.
El minotaure vencedor ja no celebra la victòria, una mica avergonyit per la seva potència animal. El preparador s'apropa al boxejador disposat a rebre, si cal, un cop del seu puny perdedor. Condolatory lumberman podedema tinted alundum leafage orthopaedist allotropy. Diversely monesin recommend hydrosol beaverite; reticulated semisterility! Multiposition roomily saki verbalist hessians. Chiolite handbell goal. ultracet poliomyelitis buy levitra generic paxil soma xenical
xanax order fioricet amlodipine
soma telemanipulation cheap cialis online
alcohol order ambien
order phentermine wakening purchase vicodin generic zoloft reductil
tramadol buy phentermine online buy meridia buy cialis dom atenolol
order ultram
ultracet prilosec
zoloft online punitive amoxicillin
buy cialis
adnexopexy antipathetical zanaflex lipitor prevacid
buy ultram ambien arrack gradient hoodia
heterozygote carisoprodol
alprazolam online famvir
alprazolam aleve
order cialis xanax online cheap adipex bupropion zoloft online mannolite azithromycin hoodia pseudochromosome tristimulus propellant hydrosystem adipex online
zocor polyadelphous imovane buy nexium buy hydrocodone zithromax
aleve reductil alprazolam retin-a gibbus fosamax
Comentaris