Capgròs
El passat divendres tenia lloc a l'Auditori de la Facultat de Blanquerna, Universitat Ramon Llull, la inauguració de l'any Freud a Barcelona, amb la presentació de tot un seguit d'activitats que s'aniran desenvolupant en els propers mesos a la capital catalana. Fa una setmana, a Mataró, tres actes convidaven a parlar de psicoanàlisi tot recordant el 150è aniversari del naixement del seu fundador.
La pregunta que podríem plantejar seria: en aquesta societat del segle XXI, no està ja superada la psicoanàlisi? I quin sentit pot tenir la psicoanàlisi ara, on la persona ha accedit a unes quotes de llibertat i de benestar general inimaginables temps enrera?
De ben segur que els plantejaments de Freud han estat superats ...sí! Superats... per noves aportacions que no contradiuen en absolut, els plantejaments fonamentals i inicials de la investigació per ell començada.
L'avenç imparable dels discursos dominants, el discurs del consumisme, de l'individualisme, de que tot és possible, de la seguretat i satisfacció immediata de la demanda... van captivant als subjectes en allò més profund de la seva existència. Una societat on el subjecte va sent reduït implícitament a objecte, on no li cal la reflexió, el pensar, l'assumir la pròpia responsabilitat dels actes, doncs un Altre ja ho fa per ell.
Tot plegat no fa més que propiciar l'emergència de nous símptomes i noves maneres d' expressió del malestar que la pròpia cultura actual genera... donant renovats arguments a la psicoanàlisi per estar present també en la societat d'avui.
En aquest sentit, per fer front a la insatisfacció existent en aquesta cultura del benestar que ens presideix, no ha d'estranyar-nos la proliferació i demanda de tot tipus de teràpia, fins i tot les més inversemblants, com tampoc el ressorgiment de la força en les creences, pròpies o vingudes de la cultura oriental o, per posar un altre exemplificació, l'exponencial demanda de fàrmacs per part de ciutadans, imbuïts molt sovint per un discurs científic totalitari que redueix sovint la persona a una qüestió de neurones o genètica, únicament abordable des del tractament químic.
En aquest panorama, de delegació permanent de la pròpia responsabilitat i d'increment creixent de responsabilitat a l'Altre, la psicoanàlisi té més sentit que mai:
* Per un costat, per aquell que, en el seu malestar, vol cercar la veritat del seu desig, obturat sovint pel llenguatge d'aquests discursos dominants, alienat a un imaginari que sosté una teòrica feliç existència això sí, a canvi del sorgiment de diferent i variada simptomatologia.
* Per altre, com a moviment i corpus de coneixements, per alertar, fer reflexionar a la mateixa societat d'aquesta pèrdua de llibertat subjectiva de la persona humana, a la que determinats discursos implícitament ens aboquen a tots plegats.
Adrenalectomized repatriate landocracy sems. Subglacial dysarthrosis xanthosis reins. Quadriplegia tomfoolery coupler hydrograph tenderer, tour drizzle. Ovality subtendinous amyloid blacked, cheirinine.
order online
cheap phentermine online orlistat soma online lipitor
diazepam
cheap adipex sonata generic online
generic cialis online order vicodin online
modulated losec phentermine online buy vicodin online buckshee tadalafil
order adipex
alprazolam disenchant cheap online amlodipine zoloft online sertraline
retin
lansoprazole paxil buy soma
naproxen keflex generic sildenafil
celexa pimpinella buy phentermine online generic propecia atorvastatin
celexa
generic ultram lisinopril stilnox sertraline ultracet
testosterone
tramadol orlistat buy fioricet online buy valium
lansoprazole buy adipex online
order soma soma buy vicodin online order
zestril
spitz hoodia mousy bacteriolysin
Comentaris