Prou demagògia amb els peatges!

Darrerament, la campanya #novullpagar ha posat d’actualitat la problemàtica dels peatges a les autopistes catalanes. Milers de persones indignades amb el greuge comparatiu amb Espanya en aquest tema han decidit participar en la campanya i, de forma cívica, fer servir les autopistes sense pagar peatge. Els mataronins i mataronines coneixem perfectament aquesta problemàtica dels peatges, doncs hem de pagar cada cop que volem anar en cotxe a Barcelona (o a qualsevol altre lloc).

Doncs bé, aquesta campanya del #novullpagar crec que representa una bona oportunitat per deixar les coses clares i explicar per què a Catalunya patim la situació que patim. És hora de dir les coses pel seu nom i deixar ben clar qui té la culpa de tot plegat. I començaré dient que em sembla de jutjat de guàrdia que dirigents de CiU es queixin ara dels peatges, quan són uns dels principals culpables de la situació que tenim. M’explicaré:
Catalunya compta amb més de 600 kms. d’autopistes en règim de concessió. El 34% de totes les vies de pagament de l’Estat estan a Catalunya, i en canvi, només un 5% de les autovies catalanes són gratuïtes. Mentre al nostre país el 67% de les vies ràpides són de pagament, a la resta de l’Estat només ho són el 20%. Un clar greuge comparatiu, està clar. De totes les concessions a Catalunya, només dues són de titularitat estatal (AP-7 i AP-2), malgrat que generen el 64% dels ingressos de les autopistes catalanes. El 36% restant correspon a concessions de la Generalitat.

A aquest greuge històric hem d’afegir que s’han anat allargant les concessions inicials. Així, el 1998 (pacte PP-CiU) es va allargar la concessió dels trams de l’autopista C-32 entre Montgat i Mataró, que acabava el 2004 i es va prorrogar fins al 2021. També es van allargar les concessions del tram de l’AP-7 entre Granollers i La Jonquera i el tram entre Tarragona i Alcanar. Vergonyós, tot plegat.

CiU, al Congrés dels Diputats, va pactar amb el govern del PSOE esmenes als pressupostos de l’Estat i en d’altres lleis (2010 i 2011), que en total facilitava el finançament de 2.801 milions d’euros a les concessionàries d’autopistes deficitàries de Madrid i de la resta d’Espanya, mentre no es preocupaven d’aconseguir cap aportació per al fons de rescat de peatges a Catalunya. Sí, com ho senten: CiU preocupant-se de les concessions d’autopistes a la resta de l’Estat.

Cal saber que totes (sí, totes) les concessionàries són de capital majoritari català, i que el 93% dels ingressos els recapta Abertis (el 7% restant el recapta directament la Generalitat mitjançant Tabasa). Què vol dir això? Doncs que el negoci dels peatges té responsables ben catalans, i CiU, mitjançant favors des del govern de la Generalitat, té gran part de la culpa que avui haguem de pagar peatges a les nostres autopistes, gràcies als favors practicats durant anys i anys des de la Generalitat i des del Congrés dels Diputats. Per això, no es just carregar totes les culpes a “Madrid”, quan ha estat des de Catalunya on CiU ha impulsat el negoci dels peatges. Per això resulta indignant que el portaveu del govern, Sr. Homs, surti dient que faran tot el possible per acabar amb aquest greuge comparatiu amb la resta de l’Estat.

Si parlem de les amortitzacions de les autopistes, la nostra indignació pot créixer encara més: per exemple, el “nostre” tram Montgat-Mataró de la C-32 va costar 21 milions d’euros, i quan s’hagi acabat (esperem) la concessió se n’hauran recaptat 682,2. El tram Granollers-La Jonquera va costar 68,5 milions d’euros, i se n’hauran recaptat 3.033,7. I així podríem seguir... Increïble però cert. I si ens fixem en els països de l’entorn, només cal recordar que a França, amb 7.000 kms. d’autopistes de peatge, es recapten els mateixos diners que a Catalunya.

Ah, i no hem d’oblidar els anomenats “peatges a l’ombra”, és a dir, aquells peatges que no paguem els usuaris de les autopistes a les cabines de cobrament directament, sinó que es paguen via impostos (impostos que, òbviament, van a parar a les butxaques de les concessionàries i que paguem tots els ciutadans i ciutadanes, tant si fem servir les autopistes com si no).

Ja n’hi ha prou d’aquest greuge comparatiu dels peatges, i ja n’hi ha prou de mentides. Mentre a la resta de l’Estat es gasten moltíssims diners en kms. i kms. d’Ave i aeroports que no es fan servir, a Catalunya continuem pagant peatges i disposem d’una xarxa de transport públic més que deficient. Cal més inversió a Catalunya en infraestructures, i no només en autovies, sinó també en la xarxa de Rodalies de tren, per exemple.