Promoure concerts al centre: activitat a precari i en la corda fluixa

Les queixes per les dificultats de promoure actes culturals des del sector privat a Mataró, més enllà dels organitzadors de revetlles i festes populars, també troben ressò en els bars i establiments del centre de la ciutat que organitzen concerts i altres activitats culturals i lúdiques. Aquests locals se senten especialment afectats per les restriccions legals. "Com a bar si organitzes concerts i activitats et trobes en situació d'al·legalitat" explica Oriol Montserrat, de l'Atzucac, a la plaça de l'Ajuntament.

"T'ho permeten si no hi ha queixes habituals del veïnat, però estem a precari, amb la llei i amb les llicències a la mà, si no ets un bar o una discoteca del polígon et poden tombar" resol. Montserrat creu que els efectes d'aquestes mesures són especialment flagrants a Mataró. "A molts pobles i ciutats el centre històric està viu, però aquí s'ha prioritzat el descans veïnal, viure al centre és un luxe i tot l'oci s'ha de traslladar al polígon. 

L'Atzucac segueix dempeus, però altres decidit llençar la tovallola. És el cas d'El Dau, al carrer Pujol, que va tancar portes l'any 2012 després de més de 300 concerts. Els problemes amb els veïns i amb l'administració van ser-ne el motiu. "Quan tot són pegues, traves, multes, maldecaps i impediments, el millor és deixar-ho estar", explica Pau Corbalán, un dels socis del Dau. El bar acollia concerts acústics i de petit format, en horari limitat, però no complien amb tots els requisits que es demanen a un local d'aquestes característiques per acollir concerts, principalment en la insonorització. "Estàvem a la corda fluixa" reconeix Corbalán. A expenses d'unes possibles queixes veïnals que es van produir de manera insistent. Els gestors de l'establiment expliquen que van buscar la mediació de l'Ajuntament. "Però els únics que van trepitjar el nostre local van ser la gent de llicències, la policia i medidors de decibels", lamenten.

Intentar coordinar-se
Des d'El Dau No van aconseguir que Cultura i Llicències es coordinessin. Promotors culturals com Corbalán no demanen que els permetin saltar-se les normes, sinó un cop de mà perquè els ajudin a complir-les, ja que aquestes són tan restrictives. "La clau seria que l'Ajuntament s'assegués amb les entitats culturals i busqués les fórmules perquè les activitats culturals no molestessin els veïns, o per revisar els criteris per atorgar llicències", explica. Però res d'això ha passat, segons lamenten. "Si poses facilitats, l'activitat cultural aflorarà a la ciutat, perquè la gent té idees i ganes de dur-les a terme, però si no ho fas, s'acabarà morint tot", es queixa Corbalán.