Darrerament sembla que s'ha posat de moda obrir el diari de torn i descobrir, ràpidament, alguna notícia relacionada amb la intervenció d'aquell o altre jutge en afers diversos. La justícia a la recerca de protagonisme mediàtic? Un món ple de xoriços? Notícia d'impacte igual a increment de lectors/vendes? De tot i cap a la vinya del senyor! Egunkaria, Gürtel, Pretòria, Palau de la Música, Ses Illes o Can Fàbregas són noms que hem vist publicats amb denominador comú de jutge, imputat i linxament públic.
En aquest escenari sobta, com a mínim, veure que el judici ja s'ha realitzat en els propis mitjans de comunicació en columnes d'opinió, tertúlies i editorials. I allò de la presumpció d'inocència on queda? No se suposa que aquesta és una de les garanties del sistema judicial? Per què no deixem treballar la justícia i que aquesta, amb molta més agilitat que la que ens té acostumat, sigui qui dicti sentència? Ens hem convertit en jutges de pa sucat amb oli per allò del partidisme o perquè el cosí de l'amic del meu tiet m'ha comentat de bona font que tothom que no pensa com ell és culpable?
Em sembla fantàstic, faltaria més, que si un jutge o fiscal veuen indicis de delicte actuïn, però no tant la tradició de jutjar, condemnar i executar mediàticament a qui faci falta sense que aquells que en tenen la responsabilitat (llegeixis justícia) s'hagin pronunciat definitivament a no ser que l'imputat admeti la seva culpabilitat, com el cas d'en Millet (allò d'adjectivar-lo amb el títol de senyor prefereixo estalviar-ho i aplicar la dita popular que de porc i de senyor se'n ve de mena).
El cas d'Egunkaria és exemplar en aquest sentit: resulta que durant set anys, cinc directius de l'únic diari publicat íntegrament en euskera són acusats de pertànyer a la banda terrorista ETA i aquest mitjà clausurat. Ara resulta que, per sentència de l'Audiència Nacional, d'allò res de res, que són innocents i que el jutge, constitució en ma, no podia tancar el diari. I ara què senyors? Qui i com els compensa els perjudicis que han sofert durant el calvari? Quatre duros i tot arreglat? I al jutge que es va lluir algú, com passa a l'empresa privada, l'acomiadarà?
Comentaris