Preguntes amb resposta o sense?

Després de les darreres eleccions municipals em vénen al cap uns interrogants, unes preguntes.  Per a alguna d’aquestes preguntes es pot intuir una resposta, o potser més d’una, però en d’altres casos no sembla tan clar.

Per què hores d’ara hi ha un govern en minoria?

Per què el nou alcalde no ha aconseguit pactar amb ningú encara?

Per què l’alcalde no ofereix un pacte a un sol partit (PP o PSC), amb el qual ja podria fer una majoria, ja sigui simple o absoluta?

Per què ningú no va detectar la irrupció de Plataforma per Catalunya (PxC)?

Per què PxC és una extrema dreta no espanyolista?
Per què persones procedents de diferents grups del nacionalisme català, a Mataró i altres llocs, ara són de PxC?

Per què algunes persones de famílies gitanes, que normalment no estaven en cap partit, ara van amb PxC?

Per què la CUP diu que la culpa de la pujada de PxC és del PSC?

Per què alguns votants del PSC es van passant al PP (a part dels que ara han votat PxC?)

Per què el PSC no va mobilitzar els exalcaldes Majó (de gran predicament actualment) i Mas?

Per què als opuscles del PSC les fotos dels candidats eren tan poc visibles?

Per què el PP que va anar contra l’Estatut té ganes de pactar amb la CiU més sobiranista dels darrers anys?

Per què un col·lectiu important de magribins s’arrenglera amb CiU, després d’intentar-ho amb altres partits locals?

Per què ERC ha baixat tant i la CUP puja a molts llocs?

Per què partits com Ciutadan’s i Solidaritat han entrat al Parlament de Catalunya, però en canvi a molts pocs ajuntaments?

I per què, en sentit contrari, les CUP i PxC no han entrat al Parlament i sí als ajuntaments?

Segurament ens podem fer més preguntes. Amb resposta o sense?