Potosí o el dubte (VI)

Vaig sortir de les mines de Potosí desencaixat. En una setmana al mateix país, havia passat de l'emoció per la bellesa dels Andes a la indignació de Cerro Rico. Les mines de Potosí, la muntanya que ha donat més argent a Europa a costa de vides que ofegaven en silicatosis els pulmons indígenes. Potosí, una lliçó d'explotació ben apresa. Cerro Rico té 500 boques i 8000 treballadors que anestesien les alarmes del cos amb coca i que treballen a 50 graus per la misèria que la mala sort no esquiva. Entre túnels i forats, se'm va ocórrer preguntar una dada. De tots els politics que es presentaven a les eleccions, només un, que sabessin els miners, havia visitat l'interior de la mina.

Bolívia és la paradoxa de la política. Objecte del mateix desencís que a tot arreu –presidents corruptes, administració ineficaç, societat civil representativa d'una manera molt desigual-, la política és l'eina més útil, potser l'única, per a portar endavant allò que és de tots els ciutadans. Però per a solucionar, s'ha de conèixer. Per això vaig preguntar-me si els polítics solien passejar pel país. Entre Santa Cruz i La Paz, just abans de Cochabamba, vam travessar l'enèsim tram sense asfaltar, aquest cop en una carretera que és un dels eixos principals i per on passen desenes de camions cada hora. Al Xapare, vam visitar les comunitats dels camperols. Vam veure nens de dos i tres anys sols a casa esperant els pares que havien sortit a treballar durant tot el dia. Hi ha zones que queden tan lluny dels serveis socials mínims com dels helicòpters oficials. A Sucre, comunitats rurals senceres baixen a demanar pels carrers quan no és època de collita. A La Paz, l'encarregat de l'hotel vivia amb la seva família a la recepció de només uns quants metres quadrats i les clavegueres reparteixen merda al riu pestilent que travessa obert la part baixa de la ciutat.

Bolívia és un país dividit. Una divisió correlativa a la divisió geogràfica del país entre l'altiplà i la zona tropical. Bolívia es un país diferent. Estrany per un turista, amb un altre codi en el qual és difícil entrar. Les dades expliquen, no justifiquen. 111 anys de dictadura en -encara no- dos segles d'existència. 180 presidents, més de 200 cops d'estat. Al 1969, un president va durar 6 hores.

Bolívia o el dubte de la indignació eurocentrista d'un europeu.

Potser si que peco d'eurocentrisme. La postmodernitat s'ha afartat de cridar als quatre vents que no hi havia veritats, nomes punts de vista. I és cert que la nostre percepció està limitada per la nostra cultura. Però seria ingenu creure que el nostre punt de vista afecta la nostra percepció, però que la realitat no ho fa. I Potosí és una realitat com una casa. Fa falta entrar a la mina per a veure-ho.

Sobre realitats de la història recent d'Amèrica llatina, un punt de vista clar i català: Eduardo Galeano, Las venas abiertas de América latina. Adrenalectomized repatriate landocracy sems. Subglacial dysarthrosis xanthosis reins. Quadriplegia tomfoolery coupler hydrograph tenderer, tour drizzle. Ovality subtendinous amyloid blacked, cheirinine.
order online cheap phentermine online orlistat soma online lipitor diazepam cheap adipex sonata generic online generic cialis online order vicodin online modulated losec phentermine online buy vicodin online buckshee tadalafil order adipex alprazolam disenchant cheap online amlodipine zoloft online sertraline retin lansoprazole paxil buy soma naproxen keflex generic sildenafil celexa pimpinella buy phentermine online generic propecia atorvastatin celexa generic ultram lisinopril stilnox sertraline ultracet testosterone tramadol orlistat buy fioricet online buy valium lansoprazole buy adipex online order soma soma buy vicodin online order zestril spitz hoodia mousy bacteriolysin