Posadas: 'En la meva vida sóc Posadas, però quan escric sóc Mañé'

L'escriptora Carmen Posadas va ser ahir a Mataró per recordar la vessant humana i artística del seu oncle, el pintor uruguaià Pablo Mañé, de qui es pot visitar una exposició antol·lògica a la sala d'exposicions que Caixa Laietana té a la plaça de Santa Anna. Posadas, que es diu Mañé de segon cognom, va compartir els seus records amb l'holandès afincat a Mataró Burt Leegermate, amic personal de l'artista.

Posadas va començar explicant que les famílies Posadas i Mañé “s'odiaven per raons estúpides”, i que aquesta mala relació va obligar a tots els seus membres a posicionar-se a favor d'una de les dues branques familiars. “Jo vaig optar pels Posadas, que eren els perfectes, els que no ploraven, els més anglòfils, mentre que els Mañé eren els més bojos, els artistes”, va recordar. “En la meva vida soc Posadas, però quan escric soc Mañé”, va afegir. L'escriptora també va confessar que recordava Mañé com “un senyor guapíssim” que tocava diverses les tecles: pintava, escrivia i feia música. Segons Posadas, la “vessant pragmàtic” del seu oncle el va portar a centrar-se en la pintura, en la que va saber combinar les influències europees amb les llatinoamericanes, una característica que es deixa entreveure en els colors i el mestissatge de la seva obra.

Posadas també es va referir al fet migratori que va portar tant Mañé com a ella mateixa i la seva família a traslladar-se de l'Uruguai a Espanya, i va recordar que en el moment de la seva arribada a Madrid, als anys seixanta, Uruguai era un país més pròsper que l'Espanya de postguerra. “Mañé va viure a nivell personal i artístic l'esperança frustrada que els feia pensar que els sudamericans serien els reis del món, i que es va quedar en res”. Va afegir. En aquest sentit, Leegermate va assegurar que mañé "era un home convençut de les seves arrels europees" i va destacar la seva curiositat intel·lectual que el feia saber de tot: "era un google avant la lettre", va afirmar.

Tant Posadas com Leegermate van voler recordar també la bona relació que va tenir Mañé amb al seva dona Tere. L'escriptora va confessar sentir enveja per aquest matrimoni "perfecte", al que va qualificar d'un "exemple d'amor".