Capgròs
Pot semblar aviat però les famílies que s’hi han de trobar amb la situació d’escollir escola o institut i haver de pensar-se les opcions ja fa temps (segurament des d’inici de curs) que hi barrinen. A inicis de març tocarà tenir les idees clares i les preferències endreçades i, per tant, cal destinar el febrer a resoldre dubtes, ampliar coneixences i sumar informació. Mirar, conèixer, preguntar, anar als centres que ens poden resultar interessants, a sessions, a portes obertes. I finalment escollir escola. I llavors, esperar.
Escollir l’escola on els fills es faran grans, aprendran, faran coneixences i maduraran és una de les grans decisions que han d’afrontar les famílies. D’aquells moments que no es poden o no s’haurien de fer a la babalà. Que comporten una anàlisi, una reflexió. A vegades, també, un o més d’un maldecap. A un mes del període en què els pares hauran d’anotar un nom o un altre, aquí o allà, al seu ordre de prioritats comença l’etapa quasi igual d’important: el treball de camp. Arriben les jornades de portes obertes i la possibilitat de saber les apostes, projectes, característiques i virtuts de cada possible centre. Venen setmanes de cavilacions i càlculs: s’acosta la gran decisió.
És un clàssic de cada arrencada d’any, aquest moment. Els pares que tenen els fills en edat d’estrenar cicle es palplanten davant del mapa de la ciutat, localitzen els centres possibles i fan una primera llista en esborrany de preferències que, després de les visites o les informacions rebudes, confirmaran o modificaran. Hi ha tota una àlgebra per quadrar en les primeres eleccions aquella escola triada.
Comentaris