El dimarts 6 de febrer l'Albert Om va entrevistar al Conseller d'Interior Joan Saura en l'espai d'entrevista del seu magazine de tarda El Club. Com és costum, durant l'entrevista una de les col·laboradores del programa va sotmetre l'entrevistat a un qüestionari breu de preguntes i respostes ràpides. En una d'aquestes preguntes, es va demanar al convidat la seva opinió respecte el debat de la legalització de les drogues. El conseller va respondre que com ha manifestat sempre està a favor de la legalització de totes les drogues, si bé aquest posicionament no implica una defensa del seu consum. Bàsicament, les raons de Joan Saura apunten la lluita contra el narcotràfic i l'augment de les mesures de control sanitari.
Poques hores després de l'entrevista, la resposta del conseller ja era notícia. Més encara, alguns mitjans de comunicació parlaven de la presentació per part de la Conselleria d'Interior d'un pla d'actuació per a la legalització de les drogues. Òbviament, a les primeres reaccions periodístiques, s'hi varen afegir les reaccions de l'oposició política qui no podia deixar escapar l'ocasió per crear safareig polític allà on no n'hi ha.
Certament, el clima polític dels darrers temps no ha propiciat massa l'abandó de l'imaginari social, tant arrelat en al societat catalana i espanyola, de que tot els polítics són iguals. Al contrari, cada vegada sembla que té més seguidors i seguidores. Personalment, no comparteixo aquest imaginari; tinc el convenciment de que la política és necessària i discrepo d'aquelles veus que homogeneïtzen els membres de l'anomeada al meu parer, mal anomenada- classe política. La meva discrepància respecte aquesta qüestió és absoluta, tant com sé del cert que no tots els professionals de la medicina són iguals o que tot el professorat de secundària entén i practica l'educació de la mateixa manera, per citar alguns exemples.
En definitiva, penso que com tot a la vida, hi ha maneres i maneres de fer política. Igual que hi ha maneres i maneres de fer periodisme. I aquí és on volia arribar. Estem habituats a sentir crítiques contra la política, però són poques les veus que qüestionen el periodisme del nostre entorn més immediat. Una qüestió no gens banal si es té en compte que tenim notícia de la política a través del periodisme. La qual cosa implica que hi ha una mirada intermèdia entre la pràctica política diària i la nostra interpretació, a saber, la mirada dels mitjans de comunicació. Està socialment acceptat que aquesta mirada no és neutra a l'hora d'explicar la informació. Ara bé, què dir sobre la neutralitat de criteris a l'hora de decidir què és notícia? Des del meu punt de vista, el fet que el Conseller d'Interior respongui una pregunta ràpida d'un qüestionari breu del magazine televisiu de tarda, no és notícia. I encara menys, que ho faci afirmant el que ha vingut defensant des de sempre, dins i fora del govern. Altra cosa és voler crear una problemàtica allà on no n'hi ha. O, com sabem des de la sociologia, imposar una problemàtica a l'entrevistat a través d'una pregunta. Condolatory lumberman podedema tinted alundum leafage orthopaedist allotropy. Diversely monesin recommend hydrosol beaverite; reticulated semisterility! Multiposition roomily saki verbalist hessians. Chiolite handbell goal. ultracet poliomyelitis buy levitra generic paxil soma xenical
xanax order fioricet amlodipine
soma telemanipulation cheap cialis online
alcohol order ambien
order phentermine wakening purchase vicodin generic zoloft reductil
tramadol buy phentermine online buy meridia buy cialis dom atenolol
order ultram
ultracet prilosec
zoloft online punitive amoxicillin
buy cialis
adnexopexy antipathetical zanaflex lipitor prevacid
buy ultram ambien arrack gradient hoodia
heterozygote carisoprodol
alprazolam online famvir
alprazolam aleve
order cialis xanax online cheap adipex bupropion zoloft online mannolite azithromycin hoodia pseudochromosome tristimulus propellant hydrosystem adipex online
zocor polyadelphous imovane buy nexium buy hydrocodone zithromax
Comentaris