Robert Rodríguez casa gore amb política en la seva darrera gamberrada, Machete, una pel·lícula nascuda com una broma, a partir d’un personatge secundari que ja apareixia en algun dels seus films anteriors, i amb el qual també va fer fortuna en un dels falsos tràilers que acompanyava la versió extended de Grind house. Ara Machete –tremenda la cara de Danny Trejo- es converteix en el màxim protagonista d’una pel·lícula que recull les influències del còmic, els pulps, el terror i tota la resta de temes de l’"explotation", aquest cinema de desfeta que Robert Rodríguez i el seu amic Tarantino reivindiquen de forma tan entusiasta.
Rodríguez presenta aquí una pel·lícula de sèrie Z amb pressupost de superproducció, de manera que es pot permetre els reclams de Jessica Alba o fins i tot de Robert De Niro, la presència del qual, no obstant, té a veure amb alguna cosa més que els diners. I és que a darrera d’aquesta broma salvatge hi ha també una ferotge crítica a les polítiques migratòries d’extrema dreta que alguns estats americans estan aplicant per controlar l’arribada d’immigrants il·legals a través de la frontera amb Mèxic. Robert De Niro, divertidíssim, es posa en el paper d’un radical senador republicà a Texas amb unes idees molt clares sobre com regular el problema dels "espaldas mojadas": dissuadir-los disparant a tort i a dret quan creuen la frontera, així de clar. Machete és el justicier que necessita el moviment de She (la versió femenina del Che, potser?) per combatre les idees del senador i lluitar pels drets dels immigrants mexicans.
Un missatge social i polític més o menys seriós que es deixa veure entre una sèrie de caps que roden, visceres arrencades, esquitxos de sang i apunyalaments diversos a cop de machete, és clar. Estranya barreja aquest Machete que ofereix denúncia social, consciència política, autoparòdia i gore. La desvergonyida i alegre manca d’escrúpols de Robert Rodríguez és, sens dubte, l’ingredient que lliga aquest plat contundent i explosiu que es menja tan de presa i de gust com un taco mexicà.
espaiisidor.blogspot.com
Comentaris