Pobrets ajuntaments

Si a Mataró no sabéssim com han anat les coses, el passat dimarts 6 de juliol a la tarda al col.legi d'advocats de Mataró, algú ens hauria acabat convencent que l'Ajuntament de la ciutat no pot fer més del què fa per reconduir l'afer dels macro-prostíbuls. Situem-nos. Els Joves Advocats de Catalunya, ens convoquen a una taula rodona organitzada per parlar de prostitució. Ponents, Alex Girbau, de Joves Advocats de Catalunya, Amadeu Farré, advocat de la Generalitat i qui va ser durant deu anys Director General de Joc i Espectacles de la Generalitat de Catalunya i Alícia Romero, Tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Mataró, i Regidora de Promoció Econòmica. Sociològicament, ens expliquen, la prostitució, és una realitat social mil.lenària, que ha sobreviscut a diverses prohibicions al llarg de la història, i que s'ha convertit en una professió i un negoci. Un negoci que només a Espanya l'any 2008, va bellugar 18.000 mil.lions d'euros, divuit mil mil.lions!!!!, una xifra estratosfèrica. I a més “lliure d'impostos”. Parlem de Mataró. Tenim el conveciment que des del mes de juny de l'any passat, el Regidor d'Urbanisme, Sr. Ramon Bassas sabia que la intenció era obrir dos Macro-Prostíbuls a la ciutat. Per això es va tramitar mitjantçant una llicència d'activitat ambiental tipus 2, per local sala de festes amb espectacle i annexes. Quin eufemisme! En lloc de fer-ho com local de pública concurrència on s'exerceix la prostitució, tal com estableix la normativa vigent el Decret 217/2002 de la Generalitat de Catalunya, un decret que estableix a més, que en el termini de sis mesos, els ajuntaments hauran d'aprovar les seves ordenances municipals. Per si de cas la Generalitat, per evitar buits legals que impedissin als ajuntaments dir legalment que no a donar aquestes llicències, va preveure l'aprovació d'una Ordenança Municipal “tipus”, que és d'aplicació als ajuntaments que no aprovessin una ordenança municipal pròpia, com és el cas de l'Ajuntament de Mataró. Què n'és de dolent l'ocultisme, què n'és de mala consellera la pressa!!!. Però,deixem-nos de tonteries, hi ha tres sentències, dues del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i l'altre del Tribunal Suprem, que certifiquen la legalitat i per tant l'obligada aplicació de l'Ordenança Municipal que l'Ajuntament de Mataró no ha estat capaç de desenvolupar en els darrers vuit anys. Ara, ens expliquen que l'Ajuntament no pot prohibir, només pot regular “urbanísticament”. Que el decret de la Generalitat deixa sense garanties jurídiques als ajuntaments. Que l'Ajuntament de Mataró, està elaborant un Pla especial, que només podrà incidir en l'ubicació, les distàncies, en la dimensió i l'aforament, però que de cap manera podrà evitar l'obertura d'un local d'aquestes característiques a la ciutat. Tot plegat, mitges veritats, per deixar córrer el temps. Aquest és el Mataró del 2020 amb el que tant s'omplen la boca darrerament ? Aquest és el model d' indústria Cultural, d'indústria de Salut, d'indústria Esportiva, d'indústria Turística que tant pregonen l'alcalde i alguns dels seus regidors. És aquest el camí per aconseguir el lideratge de la Comarca ? Potser sí que tenia raó la Presidenta del PSC de Mataró, Consol Prados, quan convidava Joan Mora, President del Grup Municipal de CiU, a anar als tribunals de Justícia. Potser sí que acabarà sent l'únic camí, davant la incompetència i nul.la visió dels qui, avui, ens governen a l'Ajuntament de Mataró.