El diumenge dia 28 d’agost passat moria, als 99 anys d’edat, Pilar Bocanegra i Ferrer que havia estat actriu de teatre a la Sala Cabanyes allà pels anys 40 als 60 del segle passat. Els darrers anys els va viure a la residència “El Mirador” però anteriorment va residir molts anys a la casa pairal de “Can Bonminyó”, on ara hi ha la Ronda O’Donnell. Jo li havia vist quan hi vaig anar.
Jesús Segura i Martínez, que havia estat President del Centre Catòlic durant la postguerra, ha deixat escrit un perfil de la Pilar Bocanegra al llibre “Sala Cabañes, 75 anys” (1991) a l’apartat “75 anys de teatre. Actors i Personatges d’aquell temps” i diu d’ella: “Pilar Bocanegra. També petjà l’escenari als quinze anys, amb la mateixa obra que la Rita Ros. Es convertí en la dama jove per excel·lència. La seva gràcia, la seva joventut, el seu temperament teatral, la seva finesa i la seva veu inconfusible – però agradable – la distingien. Va interpretar personatges difícils que cobraven vida si els feia ella. Com per exemple, l’inoblidable “El último lord”. En aquest apartat hi surten perfils d’actors coetanis que han fet època a la Sala Cabanyes com: Pere Peradejordi, Sebastià Tarragó, Jaume Colomer, Pere Casas, Manuel Planas, Jaume Cusachs, Enric Font, Ernest Comas, Eusebi Vidiella, Josep Prats, Aureli Mataró, Joan Mola, Salvador Llinés. I de les actrius: Rita Jané de Serra, Rita Ros, Pilar Bocanegra, Teresa Cusachs, Teresa Segura, Dolors Segura, Isabel Camps, Montserrat Camps i la Carme Parés.
Feia un any, aproximadament, que l’havia anat a veure a la residència “El Mirador”, a Can Quirze, per ensenyar-li imatges d’obres que havia interpretat amb el meu pare Jaume Cusachs per si recordava alguna anècdota però la memòria ja li flaquejava. Em va reconèixer i va ser molt amable.
A “Els Pastorets” va fer d’Arcàngel i a “La Passió” feia papers secundaris però amb propietat com són els de Maria Magdalena i també el de la Samaritana. Era una actriu que cuidava molt l’aspecte físic i el vestuari, de gestos elegants, senyorials, mai grollers ni vulgars.
El mestre Enric Torra, director d’orquestra, al llibre esmentat parla de l’època en que tot just acabada la Guerra Civil a la Sala Cabanyes s’hi representaven sarsueles, amb el teatre ple de gom a gom, en les que “els papers còmics anaven a càrrec dels dinàmics Manuel Planas i Pilar Bocanegra”.
A la biografia del meu pare - encara inèdita -, parlo de que a la Sala Cabanyes de la postguerra hi havia tres companyies: la dels Grans, la dels Mitjans i la dels Joves. La Pilar Bocanegra formava part de la primera en la que “Pere Peradejordi i Jaume Colomer, feien les funcions de director”. Més endavant reprodueixo un fragment de l’escrit de Josep M. Clariana a la revista FULLS/80, octubre 2004, on parla del “Repartiment de feines internes” i diu que “l’Aureli Mataró, Jaume Cusachs, Pilar Bocanegra, Anita Aromí, Rosa Saleta i Madrona Saleta: “vestuari i local de vestir-se”. La Pilar Bocanegra, com es veu, no es limitava a fer d’actriu sinó que participava en una àrea concreta. En aquest escrit hi ha una fotografia de l’obra “Las de Caín”, amb la que es va inaugurar la temporada 1941-1942, on hi ha la Pilar Bocanegra amb un llaç al cap davant d’en Pere Casas.
Als anys cinquanta del segle XX la Maria Rosa Roig i en Xavier Ubach van muntar la Companyia de Teatre Selecte amb la que feien actuacions per a tot Catalunya. Entre els components de la mateixa també hi havia la Pilar Bocanegra.
L’Amadeu Casanovas al seu llibre “Memòries. Amadeu Casanovas” (2012) també l’esmenta un parell de vegades. La primera als anys 40 quan es va posar en escena l’obra “Marianela”, dels germans Álvarez Quintero i la segona quan passa llista als “Companys amb qui vaig compartir escenari a la Sala Cabanyes”. A l’apartat de “Senyores” hi trobem la Pilar Bocanegra.
La Rosa Soler, vídia de Jaume Cusachs, que és uns pocs anys més jove que la Pilar, ens ha dit que junt amb la Júlia Verdaguer les considerava com a les dues millors actrius de Sala Cabanyes de l’època, que tenia una oïda molt fina, una veu prima i que sabia moure’s molt bé a l’escenari.
Per ben poc temps no ha arribat a fer el centenari de la seva vida i tampoc al de “Els Pastorets” en els que ella hi va participar tantes i tantes vegades.
Descansi en pau, Pilar Bocanegra i Ferrer.
Comentaris