Persones sobrequalificades

De tant en tant apareixen notícies als mitjans de comunicació posant de manifest l’excés de sobrequalificació mostrat per una part considerable dels titulats universitaris. Durant l’any passat 2011 van aparèixer diversos estudis sobre aquesta temàtica.

Una enquesta realitzada per trabajando.es i universia indicava que “El 64% dels espanyols creu estar sobrequalificat per al seu treball”. Aquesta afirmació es basa en la resposta dels enquestats a la pregunta de “si creuen estar sobrequalificats per a desenvolupar les funcions del seu treball actual”.

Al desembre de 2011 es va publicar un informe d’Eurostat que apuntava en aquesta mateixa línia: El 31% dels treballadors espanyols tenen un nivell de formació superior al que exigeix la seva ocupació, superant així la mitjana comunitària que és del 19%. En l’altre extrem hi ha la República Txeca i Eslovènia amb un 7%. Observis que les xifres més baixes de sobrequalificació corresponen a dos països emergents i no pas als motors econòmics de la unió europea.

Un altre estudi aparegut també durant l’any 2011 és el realitzat per l’agència de qualitat universitària de Catalunya (AQU). És un informe rigorós i ben argumentat de més de 100 pàgines titulat “Universitat i treball a Catalunya 2011”. Aquest estudi ens mostra que al 82% de les persones ocupades se’ls va exigir titulació universitària per accedir al seu lloc de treball, i el 85% desenvolupa funcions de nivell universitari (fos o no fos el títol un requisit per a l’accés). Observis que la pregunta formulada per la AQU té un redactat substancialment diferent a demanar als enquestats si es consideren sobrequalificats, aspecte evidentment subjectiu.

En l’estudi de l’AQU el 58% de les persones enquestades que treballen van manifestar que estan en situació de màxima adequació (la titulació específica va ser un requisit per accedir al lloc de treball i les funcions que hi desenvolupen són pròpies d’aquesta titulació). Per àrees, la situació de màxima adequació oscil·la entre el 84% de Ciències de la Salut i el 34% d’Humanitats. Inversament, la situació de mínima adequació (no se’ls va requerir cap titulació i no fan funcions pròpies de nivell universitari) oscil·la entre el 24% d’Humanitats i el 3% de Ciències de la Salut. La bona adequació de Ciències de la Salut s’explica, en gran part, per l’existència de marcs normatius que regulen l’entrada als llocs de treball (com ara infermeria o medicina), i que eviten en gran mesura l’ intrusisme professional.

Com a consideracions al respecte d’aquests estudis vull afegir en primer lloc que evidentment, quan més gran és el nivell d’estudis d’una persona, majors són les possibilitats de ser considerada com a “sobrequalificada”. Per tant és raonable que la suposada sobrequalificació sigui més palesa en el col·lectiu universitari.

En segon lloc cal remarcar que una bona qualificació és una gran inversió de futur. Potser en el moment actual s’ocupen feines que no són pròpies dels estudis realitzats però això no vol dir que la situació hagi de ser permanent. El que sí sembla evident és que una baixa qualificació o una qualificació justa per a la feina actual pot ser un handicap per a feines futures millors.

En tercer lloc cal tenir present que la formació rebuda no sempre s’ha d’utilitzar per a treballar per compte d’altre. Sempre hi ha la possibilitat de muntar el propi negoci en allò en que hem estat formades acadèmicament i teòricament és la nostra vocació. Probablement quan més alt sigui el nivell de formació més garanties d’èxit tindrem.

I per últim, remarcar que parlar de persones amb excés de formació seria com parlar de persones amb excés de salut. Difícilment podem parlar d’excessos. Quanta més, millor.