Peret: 'La gent creu que sap coses de mi perquè m'ha vist a la tele'

Pere Pubill Calaf, el popular “Peret”, va tornar aquest dilluns a la ciutat on va néixer ara fa setanta anys per presentar, a la llibreria Robafaves, el llibre de memòries que ha publicat coincidint amb aquest aniversari. El llibre, titulat “Peret, l'ànima d'un poble”, és obra de Cèlia Sánchez Mústich, que també va participar en l'acte.

Una quarentena de persones, entre els quals s'hi comptaven molts admiradors del cantant, van convertir la presentació del llibre en una animada tertúlia en la que Peret i Sánchez Mústich van anar contestant totes les preguntes que els feien des del públic. Peret va explicar que la necessitat d'escriure les seves memòries era recent: “la gent creu que sap moltes coses de mi perquè m'ha vist en programes de la tele”, va explicar el cantant, recordant la seva aparició a Esta es su vida. “Però no és el mateix explicar coses per la tele que fer-ho en un llibre”, va afegir.

A petició dels seus admiradors, Peret va parlar de la seva amistat amb Salvador Dalí. “Era un fan incondicional meu i em venia a veure sovint. I sempre em deia que pintés”, va explicar. Segons Peret, Dalí li va ensenyar “moltes coses importants que després he pogut explotar”. El popular “rumbero” també es va referir a Antonio González, el Pescaílla, amb qui competeix per la “paternitat” de la rumba catalana. “El Pescaílla feia la seva rumba i jo faig la meva. Entre artistes no hi ha competències, és la gent que les crea”, va dir Peret.

El borriquito, dedicat a Bush
El popular cantant de rumba va reconèixer, entre somriures còmplices, que si tingués l'oportunitat d'actuar a la Casablanca li dedicaria el seu èxit “El Borriquito” al president George Bush; i va afirmar rotundament que totes les seves cançons són, per a ell, igual d'importants. “Per a mi les cançons són com fills”, va dir. Peret va assegurar que no tenia “morrinya” de tornar als escenaris perquè ja canta i composa a diari. “La necessitat de composar i fer música no l'he perdut”, va afirmar, després de recordar també la seva faceta de predicador. El cantant, per últim es va confesar “presumit” davant les dones i va assegurar que, llegint les seves memòries, es canviaria el concepte de moltes coses “que fins ara hem cregut d'una manera”.

L'autora de les memòries, per la seva banda, va explicar que s'havia plantejar el llibre com una “creació pròpia”. “Les memòries són teves, però el llibre és meu”, va dir Cèlia Sánchez Mústich. L'escriptora, que és neboda del cantant, també va reconèixer que havia descobert “moltes facetes que no coneixia” de la vida i la personalitat de Peret. Una d'aquestes facetes que Sánchez Mústich va destacar és el concepte que el cantant té de l'amistat. L'autora també va explicar que va gravar tot el llibre en cassette per tal que Peret el pogués supervisar còmodament ja que ell mateix va reconèixer que no llegeix mai.