Capgròs
Pere Català i Roca, 1923-2009, fou en el seu vivent un home fidel al país. Un home bo, lleial amic i servidor constant de la pàtria, treballador infatigable i posseïdor d’una cultura de gran abast.
Polifacètic, tanmateix, el seu nom sobresurt en l’exercici de la fotografia publicitària i documental. La seva obra compta amb diverses distincions, entre les quals mereix atenció especial el Premi Ciutat de Barcelona de l’any 1952.
En la seva dedicació als estudis històrics és convidat i participa en congressos nacionals i internacionals des de 1951. La seva expertesa en aquest camp fa que el seu nom esdevingui un referent en la recerca de la vinculació de Cristòfol Colom i Catalunya, en el qual esmerçà una dedicació profunda, un exemple n’és la coordinació i la redacció en gran part de l’obra “Colom i el món català" (1993). Ha escrit articles innombrables, dictat conferències sobre aquesta qüestió i són llibres seus. “Entorn de Cristòfol Colom“ (1978), “Un corsari anomenat Colom“ (1991) i a tall d’exemple. Totes dues obres i d’altres consten el en catàleg de l’Editorial Dalmau de Barcelona.
Dedicà nombrosos estudis i treballs igualment als castells que marquen la geografia històrica de Catalunya i va ser el director i preeminent redactor de l’obra en sis volums
“Els castells catalans”. Quan es va crear l’Associació de Castells i edificis catalogats de Catalunya, en fou nomenat soci d’honor.
Els castells humans, hominals, segons denominació seva, van merèixer la seva atenció des de l’any 1948, quan gairebé ningú en feia esment, fins a les darreries de la seva vida. “ Mon casteller “ obra per ell dirigida i de la qual ha estat el principal redactor, és un punt de referència obligat per als vocacionats a la recerca en aquest tema.
Aquesta personalitat culta, atenta a tants àmbits de la cultura nostrada, abocada a la recerca i a la divulgació amb dedicació incessant, va mantenir una predilecció per a la històrica ciutat catalana de Sardenya. Dedicà a l‘Alguer ciència i esforç, amistat i recursos fins al sacrifici i fins on pogué. Em van ser testimonis del seu relat i de la seva vivència algueresa.
Aquest mes de setembre de 2016, la ciutat catalana de Sardenya torna a honorar el seu Ciutadà Honorari, Pere Català i Roca, amb la dedicació d’un nou carrer a l’eixample de la ciutat que tindrà el seu nom.
Fidelitat, estima, servei i abnegació. Tot lluny de cap protagonisme només la catalanitat i fidelitat, en l’amistat reconeguda, van ser els colors dels seu estendard alguerès.
Des de 1956 va mantenir una relació constant amb la ciutat que li ret homenatge. Fruit d’aquest viatge, és la publicació del llibre “Invitació a l’Alguer actual" (1957) Al cap de tres anys, va col·laborar activament amb el Viatge del Retrobament pel qual intel·lectuals i ciutadans catalanistes anaren a retrobar els seus germans de l’Alguer que parlaven com ells. Va ser membre fundador dels Amics de l’Alguer amb gran eficàcia com sempre i , ai las ! no sempre,en aquells anys, amb el reconeixent merescut per la immensa tasca i sacrifici aportats a la causa algueresa.
En 1998, publica “Aventura catalanista de la Palmavera” on s’estudia amb profusió l’únic intent alguerès de caire polític de vinculació amb el Principat.
Mai no feu ostentació de la dedicació i de la seva obra que avalaven la seva estima i el seu capteniment. Altrament, d’altres que arribats més tard a la llera algueresa, no s’estaven de lluir allò que deien i no posseïen.
Comentaris