Per què és important mantenir la segona línia del Coromines

Les darreres setmanes han estat notícia els moviments i posicionaments de diferents col·lectius de pares i mares, ensenyants, moviments socials i partits polítics en torn l’anunci i posterior confirmació per part del Departament d’Ensenyament de la supressió d’una línia a l’escola Joan Coromines.

Els arguments a favor i en contra d’aquesta supressió han estat variats i diversos, però algunes vegades mancats d’una visió de ciutat i de certa reflexió.

Per què cal lluitar fins el darrer moment per evitar el tancament d’una línia a aquesta escola precisament?

1. En primer lloc, perquè és un centre que ha presentat a la ciutadania un projecte capaç d’engrescar un col·lectiu de pares i mares que el veuen com el projecte ideal per educar als seus fills.
Aquest fet no ha de voler dir que aquest projecte sigui millor ni pitjor que la resta de projectes que, no oblidem, també tenen la resta d’escoles públiques de la ciutat i que també engresquen a col·lectius de famílies que els veuen com a projectes idonis per a l’educació dels seus fills i filles. Però en tot cas, el projecte de l’escola Joan Coromines té també seguidors, com ha demostrat el nombre de famílies que l’han sol•licitat en primer lloc per a l’escolarització dels seus fills.

2. En segon lloc, perquè el Departament d’Ensenyament ha vingut donant suport al projecte d’aquest centre i en cap moment l’ha desautoritzat.

3. En tercer lloc, perquè el manteniment de les dues línies permetria respectar la lliure tria de centre d’un nombre important de famílies, cosa que no sempre és possible.
En alguns comentaris apareguts en diversos mitjans locals s’ha qüestionat el fet que el Departament no obri línies en els centres on hi ha més demanda, posant per davant de tot la lliure elecció de les famílies. Entenem aquesta lògica reacció d’alguns ciutadans, però cal tenir en compte que en determinades circumstàncies (demogràfiques, urbanístiques, econòmiques, etc.), és del tot impossible donar compliment a la lliure elecció de centre. En alguns casos perquè l’espai físic de les escoles més demanades no permet l’obertura de noves línies, en d’altres perquè projectes d’una gran vàlua no han arribat al coneixement dels ciutadans i ciutadanes, en d’altres perquè certs prejudicis estigmatitzen o popularitzen, entre alguns col·lectius, determinats centres educatius sense cap raó fonamentada.
En aquest camp són molt interessants els estudis sobre quins són els paràmetres que fan decidir la tria de centre a les famílies. Però això ja seria motiu d’un altre article.

4. I en quart lloc, i aquest és per a nosaltres la raó fonamental, cal mantenir la segona línia a l’escola Joan Coromines perquè la seva eliminació desequilibra encara més el mapa escolar actual de la ciutat.
La ciutat de Mataró compta amb 19 escoles públiques d’ensenyament infantil i primària i 14 centres concertats d’aquests mateixos nivells. La distribució d’aquests 33 centres educatius és ben desigual dins el teixit urbà de la nostra ciutat. Mentre només 4 de les 19 escoles públiques d’infantil i primària es troben en el “Mataró entre Rondes”, oferint en aquests moments 7 línies escolars, 7 de les 14 escoles concertades es troben en aquest espai oferint 14 línies escolars. Aquest desequilibri territorial pel que fa a les escoles públiques queda ben explicat si fem un breu repàs a la història del nostre desenvolupament urbà:

Els governs municipals anteriors, conscients d’aquesta problemàtica, van planificar, així que l’evolució urbanística els ho va permetre, escoles públiques en el Centre i Eixample de la ciutat. D’aquesta manera es van poder construir l’escola Montserrat Solà en els terrenys de Cal Collut, la nova escola Anxaneta en l’espai ocupat per l’antiga caserna de la Guàrdia Civil, es va reservar el sòl per a la construcció del nou edifici de l’escola Angeleta Ferrer en els terrenys de l’antiga fàbrica de paper de Can Fàbregas del carrer Lepanto, i es va fer la reserva de sòl per a l’edifici definitiu de l’escola Joan Coromines a la zona, fins fa poc industrial, del carrer Herrera.
Tot això no surt de manera casual, sinó d’una planificació volguda per dotar, també al centre de la ciutat, d’escola pública de qualitat per aquells ciutadans i ciutadanes que hi vulguin portar als seus fills i filles.

I sorprèn veure com un alcalde mancat de capacitat per fer valer els acords municipals i un director de serveis territorials insensible a les necessitats de la població són incapaços de mirar la ciutat amb perspectiva de futur i una mica més enllà de les polítiques del seu partit, en el Govern de la Generalitat.

Cal mantenir la segona línia de l’escola Joan Coromines per garantir que el Mataró entre Rondes comptarà com a mínim amb quatre escoles públiques de dues línies cadascuna, així que el nou centre de l’escola Angeleta Ferrer estigui construït.

Cal planificar el futur mapa escolar de la ciutat amb els ulls posats en l’evolució demogràfica, certament, però també en els equilibris territorials.

En el disseny d’aquest mapa la comunitat educativa i els diferents grups polítics municipals, així com la ciutadania en general, hi tenen molt a dir. Esperem que així ho entenguin l’actual govern municipal i el Departament d’Ensenyament de la Generalitat.