Per la tercera república, la de l'educació!!!

Fa vuitanta un anys, un 14 d’abril, un poble il·lusionat encetava un camí ple d’esperances. Els ciutadans d’aquell país assolien la llibertat per construir una societat més justa i igualitària. L’any 1931, llibertat, justícia, educació i cultura anaven de bracet. El Govern de la República des del primer dia i el de la Generalitat, també, van proposar polítiques nítides i imaginatives per assolir els objectius d’una societat més culta.

Si no hi havia prou escoles, es feien. Si no hi havia prou mestres, es fabricaven. Nois i noies que acabaven el batxillerat, amb bones notes, eren convidats a fer uns cursets a l’estiu per fer de mestres el curs següent.

Això vol dir tenir clares les prioritats. No dir moltes vegades, educació, educació, educació… sinó fer que els nens i nenes d’aquell país tinguessin escola i mestres.
I quines escoles, i quins mestres! El doctor Estalella, director de l’Institut-Escola, parlant dels objectius d’aquella escola nova deia: “Ens hem proposat en primer lloc, de fer homes bons; i si a més són forts, millor; i si a més ens resulten savis, millor encara”. Els principis d’aquelles escoles eren la coeducació, la llibertat, l’autodisciplina, la laïcitat i la cooperació.
2012... 81 anys després, ens anuncien retallades per valor de 10.000.000.000 d’euros en matèria de sanitat i educació.

Sentim dir a ministres, conselleres i alcaldes, d’aquell país, que s’ha de retallar la despesa educativa, que l’Escola Bressol no és etapa educativa, que amb menys professorat faran més “coses”. Retallen les inversions en recerca, menys diners per beques, menys pressupost per les universitats, retallen els sous dels mestres i professorat, redueixen les quantitats per a despeses de funcionament de les escoles i instituts, amb més alumnes a les escoles hi ha menys mestres per educar-los, no construeixen les escoles que cal per acollir-los...

S’han begut l’enteniment. Si fins i tot els que ens han ensorrat a l’estafa que en diuen “crisi”, l’OCDE, el Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional… diuen que les retallades en educació no són aconsellables.

Certament, el 2012, 81 anys després d’aquell 14 d’abril, els qui governen a Espanya, Catalunya i Mataró no van de bracet amb la llibertat, la cultura i l’educació.

Quan veiem el desgavell, la ignorància, la prepotència dels poderosos i els silencis còmplices dels seus escolanets, el record d’aquell 14 d’abril em fa pensar que el més assenyat és reclamar la Tercera República. Però que també sigui la de l’Escola Nova que es mereix aquell país, que no és altre que el nostre.