Per fi, no més avions militars

La cancel·lació de la Feta al Cel és una bona notícia, per les greus implicacions que té, com el foment del militarisme en forma d’espectacle, cosa especialment greu que atempta contra els ideals democràtics. Això, conjuntament amb el gran impacte ecològic, ja és raó suficient per haver cancel·lat, si és que s’hauria d’haver acceptat mai, la Festa al Cel.

En efecte, en un esdeveniment així presenciem l’espectacularització de la maquinària bèl·lica, és a dir, l’extracció del fet militar del seu context normal i «natural» i deslligat de la seva funció inherent. Un avió militar serveix per anar a la guerra; dit de forma més crua, serveix per matar, matar aquells que es consideren enemics, que usualment són els qui no pensen igual. Però no serveix per entretenir el personal. 

Aparells ben semblants als que volaven pels cels de Mataró, a quilòmetres de casa nostra es dediquen a fer una cosa completament diferent a la d’entretenir. Però, clar, un mataroní el que veu és una imatge simpàtica, propera a la ciutadania, buida de la seva càrrega simbòlica d’aparells mortífers; un mataroní està content, està entretingut gaudint de l’espectacle. Veient això, qui es pot creure un avió així quilòmetres enllà no desperta ni molt menys admiració? Quan els nens sirians, per exemple, veuen avions així, no es meravellen pas, no es queden bocabadats, sinó que surten corrent i s’amaguen. I pensar que és tan fàcil que succeeixi... el pilot només ha d’activar un botó per obrir el ventre i deixar caure les bombes que carrega. 

L’ús de la maquinària bèl·lica per a un espectacle té un doble efecte. L’exhibició de la majestuositat d’un aparell bèl·lic com a mera expressió estètica neutra, com si fos una joguina, permet eliminar el seu significat vertader. I per això, per altra banda, ens permet tapar les problemàtiques morals i polítiques que té un conflicte bèl·lic. No ens plantegem les causes ni motivacions del conflicte on participen els avions, ni molt menys ens sentim afectats moralment. Ignorem (la distracció ens ho fa ignorar) que són agents de la Mort.

Potser cal que fem l’esforç de reflexionar-hi. Així, és trist saber que l’alcalde en persona va contactar expressament la Força Aèria perquè vingués, igual com és trist que hi hagi partits que renuncien als ideals democràtics i segueixen defensant aquest esdeveniment només pels diners. Però no em sembla un argument acceptable. Segur que no sóc l’únic mataroní que no vol que la seva ciutat es bolqui envers un espectacle que fa ostentació del militarisme; vull una ciutat que recordi aquell digne «No a la guerra».