Capgròs
Els incondicionals del Teatre Monumental, aquest cap de setmana tenien la possibilitat de veure dos espectacles completament diferents pel que fa a concepció, estil i públic objectiu, però amb un mateix nom al seu darrera: el de Josep (un nom de pes específic en aquests dies de pessebres). Potser la comparació és una mica forçada amb l'única excusa del nom, però resulta que, si fa no fa, al meu entendre tots dos van patir del mateix mal: l'excés de durada. Amb 20 minuts menys en cadascun la cosa hagués estat més rodona.
Podem trobar més similituds, si volen. Per omplir la sala, els dos lluitaven contra la baixada de temperatures dels darrers dies i contra adversaris de pes afegits: el primer, contra el partit del Barça i el segon contra la marató de tv3. Aquesta lluita la va guanyar l'elenc d'en Pepe Rubianes que, malgrat alguns foradets, va omplir la platea; els d'en Pep Callau es van haver de conformar amb la meitat de la sala.
I és una llàstima perquè realment les interpretacions, en els dos casos, van estar a l'alçada dels registres corresponents.
La versió de la tragèdia lorquiana va comptar amb moments impactants concentrats la major part de les vegades en la contundència de l'actor que feia de Luis Rosales, clar i castellà (en aquest cas). Els moments corals tenien molta força i una coordinació impecable.
Una energia semblant, en el terreny familiar, és la que despren en Callau, que domina la situació i és capaç d'improvisar amb els ulls tancats, fent-te estar en guàrdia en tot moment, temerós fins a cert punt- de no convertir-te en objectiu de la seva mirada, ja que això podira transformar-te en protagonista d'algun dels seus comentaris o bé en voluntari a dit. La manera de fer Pepsicolen suma molts punts a favor a l'hora de lligar el clown amb les intervencions musicals.
Tècnicament, al Lorca, en diversos instants, les llums no acabaven de ser sempre allà on i quan havien de ser; i al Miraveus, el pausa i el siguiente de la pantalla del projector feien bastanta nosa.
Volen una darrera cosa en comú? Tots dos espectacles pretenien demostrar quelcom.
El d'en Pepe, l'episodi no gaire clar de la mort de Lorca, combinant la narració/monòleg en primera i terceres persones,i el diàleg amb intervencions puntuals de cor (amb creació d'espais sonors). El negre i una mort (embarassada de vida li desitgem un bon part-) encarnada en una bailaora de flamenc amenaçava constantment i poètica la figura femenina del poeta, de blanc. Potser metàfora del negre sobre blanc de la vida de l'escriptor granadí.
El d'en Pep, la història de la veu cantada, des dels troglodites (representat de manera divertida) als nostres dies; barrejant el clown, l'animació, el documental, el cant i el musical; amb un desplegament de vestuari i personatges molt vistós i amè.
Tal i com deien al primer, cada cual cuenta su historia
a la seva manera.
A propòsit de:
LORCA ERAN TODOS
de Pepe Rubianes
al Teatre Monumental de Mataró
el dissabte, 15.12.07, a les 21h
i
MIRAVEUS
per Pep Callau i Al Tempo
al Teatre Monumental de Mataró
el diumenge, 16.12.07, a les 18h Condolatory lumberman podedema tinted alundum leafage orthopaedist allotropy. Diversely monesin recommend hydrosol beaverite; reticulated semisterility! Multiposition roomily saki verbalist hessians. Chiolite handbell goal. ultracet poliomyelitis buy levitra generic paxil soma xenical
xanax order fioricet amlodipine
soma telemanipulation cheap cialis online
alcohol order ambien
order phentermine wakening purchase vicodin generic zoloft reductil
tramadol buy phentermine online buy meridia buy cialis dom atenolol
order ultram
ultracet prilosec
zoloft online punitive amoxicillin
buy cialis
adnexopexy antipathetical zanaflex lipitor prevacid
buy ultram ambien arrack gradient hoodia
heterozygote carisoprodol
alprazolam online famvir
alprazolam aleve
order cialis xanax online cheap adipex bupropion zoloft online mannolite azithromycin hoodia pseudochromosome tristimulus propellant hydrosystem adipex online
zocor polyadelphous imovane buy nexium bu
Comentaris