Pas restringit a la cultura

Promoure actes culturals i festius des de l'àmbit privat cada cop resulta més complicat, i Mataró en pateix les conseqüències. L'actual marc legal de la Generalitat, especialment restrictiu, posa moltes traves a l'organització d'esdeveniments  a l'aire lliure o en recintes tancats. Els requisits que cal complir a nivell econòmic i d'infraestructures són massa elevats com perquè els promotors més modestos hi puguin fer front. Però els agents culturals de la ciutat també lamenten que l'Ajuntament no té prou mà esquerra per facilitar-los un pèl la vida.

Locals que tanquen perquè no poden complir amb tots els requisits, festivals que marxen perquè no troben un escenari adequat, actes emblemàtics que han de canviar de lloc, cap espai a cobert disponible per traslladar-hi actes si plou...  Les protestes venen de fa temps, però ha tornat a prendre força arran del capítol que ha viscut recentment l'espai cultural El Públic, gestionat per Clack i Xandri Calsapeu. Han hagut de pagar una multa de 1.000 euros interposada per l'Ajuntament per la revetlla de Sant Joan que  van organitzar l'any 2013 a la plaça de Can Xammar. 

Els organitzadors van complir amb tot tipus de requisits que s'exigeixen: preventiu sanitari, servei de seguretat, assegurança de responsabilitat civil, costos d'escenari, so, generador, punts de llum.... Però se'n van deixar un: estaven obligats a establir controls d'accés a la plaça de Can Xammar. El Públic no va posar aquests controladors a la seva festa. No era pas bufar i fer ampolles; a Can Xammar hi ha fins a 9 punts d'accés diferents. Segons el marc legal, a més, els controladors han de ser professionals i no voluntaris. L'Ajuntament els va imposar els 1.000 euros de sanció.  "No és pas una multa il·legal, per això l'hem pagat, però sí que la trobem injusta", explica Eloi Aymerich, de Clack Produccions.  Segons Aymerich, entitats privades i sense ànim de lucre com El Públic tenen cada cop més difícil promoure esdeveniments pels elevats costos econòmics i d'infraestructures que es demanen. Els responsables de l'espai han volgut obrir un debat sobre l'excés de zel que, a parer seu, té l'Ajuntament respecte a l'organització de festes populars.

El cas de l'OCA
Un dels casos més paradigmàtics és el de l'OCA, la revetlla popular de cap d'any impulsada per una associació ciutadana que ha patit tot tipus d'entrebancs. Va començar celebrant-se a la pista de La Gàbia. Però l'any 2012 Els promotors la van suspendre a darrera hora per desavinences amb el consistori. Segons l'Ajuntament, els organitzadors no complien amb els condicionants que marcava la llei. Els promotors, en canvi, van apuntar que el canvi d'opinió va venir marcat pels incidents de la festa de Halloween del Madrid Arena aquell mateix any, on van morir-hi cinc noies. Una tragèdia que ha comportat que les administracions públiques, com és el cas de l'Ajuntament de Mataró exigeixi complir la normativa de manera totalment escrupolosa. “Entenem aquestes precaucions, però ens preocupa que com a reacció es prohibeixin festes amb trajectòria, dimensió i tarannà molt diferent”, van dir llavors els organitzadors. Que no paguessin justos per pecadors.

Els promotors de la festa van lamentar que es posessin traves al desenvolupament d’aquest tipus d’activitats. “Mataró necessita festes populars en els dies assenyalats del calendari", van apuntar. Un argument que troba eco a El Públic, des d'on recorden que les iniciatives d'entitats com la seva ajuden a "dotar la ciutat de capitalitat cultural i de cohesió social". La darrera edició de l'OCA va tenir lloc al local dels Capgrossos, l'únic espai mataroní que no fos una discoteca habilitat per acollir-la. Cap dels poliesportius de la ciutat ho està per donar cabuda a festes populars. De fet, la manca d'un equipament a cobert per a aquest tipus d'activitats és una reivindicació històrica a la qual no s'ha donat resposta. 

La manca d'espais adequats, coberts o a l'aire lliure, és un llast que arrossega la ciutat i que li fa perdre capitalitat cultural. Aquest va ser el motiu que van al·legar els organitzadors del festival Cruïlla de Cultures per deixar la ciutat l'any 2010. Van haver d'abandonar el Parc Central per molèsties als veïns de la zona i van trobar com a única alternativa l'Espai l'Arquera. Les desavinences amb l'Ajuntament per qui havia d'assumir el cost de l'habilitació de l'espai van ser l'estocada definitiva de l'esdeveniment.

"Xocar amb un mur"
L'Associació de Fotògrafs Professionals de Mataró (AFPM) organitza cada any la Setmana Fotogràfica. Aquest 2014 han optat per no fer res a l'aire lliure després de la muntanya de requisits legals a què van haver de fer front en anys anteriors, quan van promoure exposicions fotogràfiques a Can Xammar i al carrer Sant Pere Mes Alt. "No volíem tornar a xocar amb el mateix mur" explica Sergio Ruiz, membre de l'associació, tot i que destaca que l'Ajuntament els va ajudar a intentar resoldre tots els requeriments.

Llegeix aquí les dificultas que tenen els bars per organitzar concerts al centre. 

Participa a l'enquesta sobre aquest tema