Palau i Fabre reivindica la figura d'Ismael Smith

“Aquesta exposició vol tenir un carácter reivindicatiu d'una figura que tampoc és un geni, com ell mateix es pensava, però que tampoc es mereixia ser oblidat del tot com ha passat durant 60 anys a Catalunya”. Així va definir ahir Josep Palau i Fabre l'exposició que a partir d'aquest divendres dia 11 i fins el 30 d'octubre es podrà veure a la Fundació amb seu a Caldes d'Estrac que porta el seu nom, i que està dedicada a l'artista català Ismael Smith.

Dos experts sobre la obra d'Ismael Smith i principals col·leccionistes de la seva obra, Artur Ramon i Enrique García-Herraiz, van ser els encarregats de presentar ahir als mitjans de comunicació la figura d'aquest artista que sembla “destinat a ser redescobert continuament”, segons va afirmar Garcia Herraiz, màxim especialista en la vida i obra d'aquest artista desconegut. També va explicar com havia descobert, als anys vuitanta, la obra d'Ismael Smith, després de conèixer al seu germà Paco, ingressat en un hospital del mateix municipi dels Estats Units, Irvington, on García Herraiz treballava com a responsable de l'oficina de turisme.

Artur Ramon, col·leccionista i president de l'associació d'antiquaris de Barcelona, va destacar Ismael Smith com un “artista clau per entendre la nostra cultura visual”, ja que va estar lligat al noucentisme i al modernisme. Tot i això, Ramon també va explicar la vinculació de l'artista amb diverses corrents estètiques de la època. “Per mi, Smith té el gran valor de l'artista, i és que va aconseguir ser portaveu del seu temps i catalitzador de tots els corrents artístics”.

Josep Palau i Fabre, que es va afegir tard a la presentació per motius de salut, va explicar d'on prové la seva fascinació per la figura i la obra d'Ismael Smith. “Jo en sentia parlar a en Mompou i al meu pare de petit, i després el seu nom va desaparèixer del tot, fins que un dia en García Herraiz em va ensenyar unes coses d'Ismael Smith. Llavors vaig veure que aquell nom, que era mític de quan jo era infant, existia”, va relatar. García Herraiz va aprofitar la presència de Palau per fer-li obsequi d'un petit dibuix realitzat per Ismael Smith en el que va representar el rostre de Déu. El dibuix entrarà a formar part del fons de la Fundació segons va avançar el propi Palau.

Un artista polifacètic
Ismael Smith va néixer a Barcelona l'any 1886 a Barcelona i va ser reconegut per Eugeni d'Ors com un dels principals artistes del "noucentisme" català per les seves contribucions innovadores en l'art d'inicis de segle. L'any 1911, gràcies a una beca marxa a estudiar a París durant quatre anys. A la capital francesa es va deixar influenciar per totes les avantguardes artístiques del moment, des de l'expressionisme alemany fins el futurisme italià. Aquesta influència es deixa veure tant en les seves escultures com en les il·lustracions, ceràmiques i joies que va realitzar.

A la dècada dels anys 20, Smith es va instal·lar a Nova York, on va treballar com a gravador i escultor i va adquirir un cert renom com a exlibrista. D'aquesta època daten també molts dels dibuixos, molts dels quals va pintar per a si mateix, per la qual cosa van ser desconeguts durant molt de temps. Afectat d'una malaltia mental, Smith va estar ingressat en un psiquiàtric durant dotze anys, fins el moment de la seva mort.

A l'exposició que s'inaugura avui es poden veure un total de vuitanta obres entre les quals hi ha un oli, catorze gravats, trenta vuit dibuixos, onze escultures, dues joies, dues ceràmiques i diferents exlibris. La mostra es completa amb un retrat d'Ismael Smith realitzat per Ramon Casas. D'aquestes peces, tres formen part del fons de la Fundació Palau i la resta han estat cedides per diversos col·Leccionistes entre els quals destaquen Artur Ramon i Enrique García Herraiz.