Aquests últims dies he sentit parlar, i de manera reiterada, d’un possible pacte PSC-CIU. L’Alcalde Baron, en la seva última entrevista, no ho descartava. Sembla ser que els socialistes, després de perdre la Generalitat, han vist com “el cinturó vermell” es pot trencar; i es pot trencar sobretot per la costa del Maresme. Localitats com Barcelona, Badalona o Mataró són bastions importants que podrien perdre, i per aquest motiu intenten aferrar-se a noves opcions per mantenir-se en el poder. Per aquest motiu, l’Alcalde Baron no amaga les seves cartes, si no es pot reeditar el Tripartit, llavors pactarà amb CIU.
El futur de Mataró és important, i un possible pacte PSC-CIU o una reedició del Tripartit no ofereix gaire motivació als inversors econòmics. Una sociovergència no és òptima per desenvolupar una ciutat. El canvi, la millora, el futur de la ciutat, passa per governar Mataró per la dreta, i treure als socialistes de la seva poltrona. La regeneració democràtica és important i bona. Passar per l’oposició segur que a més d’un li farà bé.
Els ciutadans necessiten esperança, necessiten un projecte de ciutat, necessiten un futur creïble, raonable i il·lusionant. Mataró és, per la seva situació geogràfica (permeteu-me fer publicitat de la meva ciutat), una de les millors ciutats per viure a Catalunya. En canvi, no tenim els millors serveis de Catalunya, i molt menys, el millor govern. Tenim el què ens mereixem, el què hem votat. Però: i si us prometo que amb un canvi en el govern, tindrem inversions i un futur pròsper? Penseu, en el 2012 hi haurà un govern diferent a Madrid, i seria bo tenir un govern a Mataró amb membres del partit del govern de Madrid per aconseguir més inversions. Recordem que el passeig marítim de Mataró es va poder portar a terme perquè els regidors del PP van anar a Madrid per parlar amb el ministre de Foment i Obres Públiques. Si volem desenvolupar projectes com el Maresme Marítim, o volem ubicar Mataró en el mapa per els seus serveis, és necessari creure-s’ho.
Des de fa molt Mataró ha passat de ser una ciutat capdavantera a una ciutat coneguda pels macroprostíbuls, les redades de xinesos, o “l’affair de Can Fàbregas”. Per tant, necessitem generar il·lusió, no il·lusions. Hem de ser realistes, dir les coses pel seu nom i no mentir a la ciutadania. Ara hem d’afrontar uns anys on les administracions han d’ajustar-se el cinturó, i molts ciutadans ho passaran malament. Per això, és importantíssim que el govern sigui humil i sàpiga gestionar cada cèntim amb vocació de servir la ciutadania i la ciutat.
Comentaris