Capgròs
Mataró, com tantes altres ciutats és altament garrepa amb els artistes. Si quedes campió de sisena divisió de Petanca, és probable que et rebi el regidor d'Esports, t'obrin l'Ajuntament et facin un discurs elogiós en que quedis com exemple i fins i tot l'Alcalde et regali una escultura d'un artista, però si ets creador això és del tot impensable.
En vida, que es quan s'escauen els homenatges, en els anys que portem de democràcia sols hi ha hagut reconeixement públic a dos artistes. Un va ser Josep Novellas amb tota la història olímpica, i va ser Presidència que va haver de posar les coses en ordre per no fer quedar a l'Alcalde com a mentider, i l'altre cas va ser el de Josep Maria Rovira Brull amb l'antològica inaugural de Can Palauet, el cas de menyspreu més vergonyós que s'ha dut a terme en aquests mateixos anys.
Si l'homenatge és in articulo mortis la cosa no va molt millor. Deu anys van fer falta per recordar Eduard Alcoy, quasi quasi els mateixos per Jordi Arenas, i queden oblidats noms com Albertí, Montané, Jaume Arenas. Moisès Villèlia, Opisso etc.
Això podria passar si Mataró fos ciutat curulla d'artistes importants, però com que no ho és la cosa empitjora. El Museu fa anys que promet una antològica de Josep Cusachs que mai arriba. La Caixa Laietana no aposta quan hi ha possibilitats per una mostra especial de Campeny. I quan el Picasso aposta per una gran exposició de Torres Garcia , l'artista d'arrels mataronines més important de la història, aquell que va començar els seus primers cursos a l'Escola d'Arts i Oficis de la mà del professor Vinardell, aquell de l'apunt de l'estació mai usat, aquell a qui justament un altre mataroní, va tapar els seus frescos al Palau de la Generalitat, aquí a la seva ciutat ni tan sols en prenen nota.
Ja sabem que una mostra de Torres Garcia és difícil, que no impossible (apuntin els noms de Galeria Dalmau, Artur Ramón i l'IVAM), però tan costava una especial passejada guiada dedicada als mataronins, o una conferència aprofitant el fet.
És clar que tot es qüestió de sensibilitats, aquelles que semblen evaporar-se quan un pren seient a la Beneficència del carrer Sant Josep. Allò que ha convertit a Toni Cabré en un buròcrata i està convertint a Jaume Graupera en un desconegut tapaforats continuista que no complau a ningú.
Cal recuperar la sensibilitat i donar la importància que mereixen als nostres creadors. És allò dels orígens i les identitats. El que ha passat amb Torres Garcia és molt greu. I ho és no tan sols per no haver fet res, i sí per què a bon segur, i un apostaria fort en la travessa, no hi ha ningú al patronat que sàpiga qui coi és aquest Torres Garcia del que parlen, i que redimonis te a veure amb la ciutat. I quan passa això potser la cos és més que greu, és simplement llastimòs. Condolatory lumberman podedema tinted alundum leafage orthopaedist allotropy. Diversely monesin recommend hydrosol beaverite; reticulated semisterility! Multiposition roomily saki verbalist hessians. Chiolite handbell goal. ultracet poliomyelitis buy levitra generic paxil soma xenical
xanax order fioricet amlodipine
soma telemanipulation cheap cialis online
alcohol order ambien
order phentermine wakening purchase vicodin generic zoloft reductil
tramadol buy phentermine online buy meridia buy cialis dom atenolol
order ultram
ultracet prilosec
zoloft online punitive amoxicillin
buy cialis
adnexopexy antipathetical zanaflex lipitor prevacid
buy ultram ambien arrack gradient hoodia
heterozygote carisoprodol
alprazolam online famvir
alprazolam aleve
order cialis xanax online cheap adipex bupropion zoloft online mannolite azithromycin hoodia pseudochromosome tristimulus propellant hydrosystem adipex online
zocor polyadelphous imovane buy nexium buy hydrocodone zithromax
aleve reductil alprazolam retin-a gibb
Comentaris