Orgasme vaginal o clitorià?

La creença de la existència dels dos orgasmes en la dona, prové del segle passat, quan Freud va classificar el plaer orgàsmic de la dona en orgasmes vaginals (que el va qualificar com a millor) i clitorians (que el va destacar com a infantil o incomplet). Aquesta afirmació de Freud va ser un error que ha propiciat molts mals de caps en les parelles, sobretot en les dones, pel sobre-esforç la majoria de vegades sense èxit, de moltes dones per arribar a l'orgasme únicament per la penetració vaginal.

L'orgasme vaginal sense cap acció del clítoris és gairebé impossible, doncs és aquest el encarregat de la funció orgàsmica en la dona. De fet, un 70% de les dones només tenen orgasmes pel contacte directe del clítoris. Nombrosos científics discrepen avui dia sobre aquesta exclusivitat del clítoris i parlen de les glàndules de Skene, el punt G, el punt erògen de l'anus, etc., però la veritat,és que un 70% de les dones només tenen orgasmes gràcies al clítoris. Els estudis que s'han fet del clítoris sí mostren que, d'alguna manera, en tots aquests punts addicionals, sempre hi ha una connexió amb el clítoris, ja que te una infinitat de terminacions nervioses i dues llargues ramificacions que fa que les sensacions nervioses dels altres punts de plaer fisiològic connectin amb ell per fer-nos arribar a l'orgasme.

Hi ha dones que parlen d'orgasmes per l'efecte de la penetració vaginal. Efectivament, això pot succeir, però té una explicació molt senzilla. La part inferior i les ramificacions del clítoris, toquen i envolten indirectament la vagina i això fa que el fregament en la vagina acabi aportant sensacions a les terminacions nervioses del clítoris. Una altra causa, és la psicològica, ja que moltes dones asseguren sentir-se molt plenes i satisfetes quan tenen a la seva parella dins d'ella, provocant la excitació suficient per arribar a l'orgasme. No oblidem que les sensacions corporals que ens transmeten els sentits, el desig viu, la complicitat, i el sentiment d'estima, poden fer-nos saltar guspires només amb tocar-nos.

Però, dit això... De veritat que cal preocupar-se d'on venen els nostres orgasmes? O cal lluitar per obtenir-los d'alguna u altra manera? El més important és saber que els podem tenir, explorar com tenir-los, gaudir-los i desitjar-los de debò; i en tot cas, conèixer com treure'l més profit o com mantenir una relació sexual sana i cuidar els nostres cossos.

Una pràctica que recomano i que puc afirmar que qui l'ha provat sap de què parlo, és la penetració un cop que la dona ha tingut un primer orgasme. Justament després de l'orgasme, les parets vaginals estan més inflades i aquesta zona queda més estreta i multiplica la seva sensibilitat. Tant per la dona com per l'home el plaer acostuma a augmentar.

I tu? Ens expliques com arribes a l'orgasme? I com el fas arribar a la teva parella sexual?