Olga Boix: 'Sense la gent que participem a les Santes la festa no existeix'

«Mandala de Santes». Què té a veure una cosa amb l'altra?
Doncs parlo de mandales perquè en una mateixa imatge conjugo moltes fotos d'un mateix acte i en algunes intento crear noves figures. Això és el que presento a les vint-i-dues fotografies de la planta de baix de l'Ateneu, que tenen una forma quadrada. A part, al pis de dalt hi ha seqüències fotogràfiques fetes amb una càmera lomogràfica, l'Holga, que no tenen res a veure amb l'altra part.

Com més es plasma el concepte a l'exposició?
Doncs amb la possibilitat de mirar un mandala des de dalt, que és una de les gràcies d'aquestes composicions d'origen budista. Per tal com és l'Ateneu hem instal·lat un mandala de quatre metres per quatre metres que es podrà veure des de dalt de tot. És una imatge que parla de la nit eròtica, on es veu una abraçada. És una manera de dir que jo també abraço les Santes.

Perquè aquest concepte dels mandales?
Sempre m'ha agradat aquest món de la filosofia zen i del budisme. I al juny o juliol de l'any passat, quan ja sabia que faria l'exposició de Santes de l'any següent, vaig anar a veure un mandala per la pau que havien fet a la Casa del Tibet de Barcelona. I em va agradar molt. Suposo que d'allà en devia sortir amb la idea de fer l'exposició sobre això.

O sigui que en començar la feina tenies una idea clara.
Sí, el que passa és que quan vaig començar a tirar no sabia què passaria. Pensava que potser no tindria prou material o que el que havia pensat no quedaria bé. No ho havia fet mai... Clar, és que una cosa és triar una foto i l'altra triar-ne trenta per fer-ne una.

Però ha funcionat.
Sí, estic bastant contenta. M'he complicat la vida, però sóc així. Si no hagués fet una cosa amb què em sentís satisfeta...

O sigui que les Santes dóna per fer-ne fotos.
I tant! Hi ha tantes mirades possibles com persones. Si a mi em tornessin a encarregar l'exposició, ho faria totalment diferent.

Com vas viure les Santes de l'any passat tenint en compte que treballaves?
Vaig intentar sortir, passar-m'ho bé, quedar amb els amics... Però ho vius amb estrès, acabes molt cansat. Si te n'has anat de concert i l'endemà has d'anar a les matinades..., hi havia coses a què no havia anat mai per mandra o perquè estàs dormint...

...i ara les has descobertes.
Sí, per exemple a la Missa de les Santes. Vaig anar als actes que em venia de gust, des de la nit eròtica a les havaneres i al cremat, la gegantada, la Missa de les Santes..., tot el que jo pensava que era important, vaja.

Ens expliques la teva idea de les Santes.
Sí, no volia fer una exposició de fotografies artístiques creatives, sinó transmetre l'energia que jo veig a la festa.. No volia criticar res, simplement explicar què és el que hi ha. Volia que tota l'energia que es crea a les Santes fos també dins la sala d'exposicions. Sense la gent que participem a les Santes, la festa no existeix. I cada persona és important.

La gent és la protagonista.
A les fotos el que més hi ha és la gent, sobretot també perquè les Santes són un moment de retrobada amb gent amb qui no et veus sovint. Per això de seguida vaig plantejar-me fer molts retrats de gent, perquè el que volia que sortís és tota la gent que formem part de la festa. I com que amb una sola imatge no ho podia transmetre..., em vaig agafar a la idea del mandala.

Has patit molt amb el procés de postproducció?
És estressant, sobretot perquè la feina de postproducció, de muntar els mandales i les lomos, l'he feta en 27 dies.

Què et ve al cap quan penses en les Santes?
Doncs això, la gent. I també penso en les ganes de bon rotllo que sembla tenir tothom. Sembla Nadal.