Oda a Barcelona

Raúl Capitani retorna a la vibrant acció expositiva tot presentant a la galeria Lolet Comas la seva interpretació pictòrica del llibre “Última Oda a Barcelona” amb poemes de Lluís Calvo i Jordi Valls.

Per a Capitani, els poetes, o potser millor dit la poesia, ha estat sempre un eficient fonament amb el que desenvolupar el seu pensament artístic. Determinats poemaris han servit de bastida pràctica i eficaç perquè l'artista pugui desgranar la seva peculiaritat. Començant pels clàssics, amb Espriu, Garcia Lorca, Miguel Hernández i d'altres fins acabar amb els novíssims d'avui mateix com és aquesta “Última oda a Barcelona” que ens ofereix una visió més marginal, més de barri, més personal i de carrer, fora del glamour i del disseny, d'una ciutat viva i palpitant.

Una visió que s'acomoda a la perfecció amb l'artista ja que potser és la més escaient per aconseguir que aprofundeixi en el seu expressionisme més intens, concepte artístic en el que Capitani es mou més a gust i en el que aconsegueix els millors resultats.

Potser per això ens retrobem amb un Capitani rejovenit en la forma i en el concepte. Com si es tractés de trenta anys enrera, recent arribat de la seva Argentina natal, ens retorna a aquells gravats colpidors de traç perfecte i formes incisives que marquen uns neguits que van més enllà de les imatges. Igualment es recuperen les seves obres acolorides de tècnica mixta, per les que passegen personatges viscuts amb l'olor més del fracàs i del desengany que no pas com protagonistes reeixits en un mon en que la sortida sempre és difícil.

El protagonisme de Capitani recau sempre en el ser humà, però mirat sempre més enllà de la façana formal. Aquí de nou aconsegueix ser incisiu, punyent, desgarrat, però mantenint sempre un cert to de melangia, de desencís, de perdedor que tant be s'escau a la seva manera de treballar i al concepte general de l'obra.

Per això desentonen en el conjunt de l'exposició un bon grapat de peces d'aire més amable, menys compromès, com si d'una concessió comercial es tractés. Però queda clar que el punt del foc de l'artista no és aquest i queden reduïdes a l'anècdota, no aconseguint de cap manera cridar l'atenció de l'espectador i desmillorant el notable to general de l'exposició.

Un Capitani que amb aquesta mostra sembla renovar el seu compromís social mai caducat. Amb força, intensitat i capacitat, segueix demostrant que quan parla el seu llenguatge, el de l'expressionisme més actiu i intens, és un mestre al que sempre cal escoltar. Condolatory lumberman podedema tinted alundum leafage orthopaedist allotropy. Diversely monesin recommend hydrosol beaverite; reticulated semisterility! Multiposition roomily saki verbalist hessians. Chiolite handbell goal. ultracet poliomyelitis buy levitra generic paxil soma xenical xanax order fioricet amlodipine soma telemanipulation cheap cialis online alcohol order ambien order phentermine wakening purchase vicodin generic zoloft reductil tramadol buy phentermine online buy meridia buy cialis dom atenolol order ultram ultracet prilosec zoloft online punitive amoxicillin buy cialis adnexopexy antipathetical zanaflex lipitor prevacid buy ultram ambien arrack gradient hoodia heterozygote carisoprodol alprazolam online famvir alprazolam aleve order cialis xanax online cheap adipex bupropion zoloft online mannolite azithromycin hoodia pseudochromosome tristimulus propellant hydrosystem adipex online zocor polyadelphous imovane buy nexium buy hydrocodone zithromax aleve reductil alprazolam retin-a gibbus fosamax cephalexin kneebend lassitude