Recentment he pogut veure una sèrie de dos DVDs titulada “los archivos secretos de la guerra fria: la era atómica”. Es tracta d’una recopilació de curtmetratges produïts per l’exèrcit dels Estats Units d’Amèrica durant els anys 50 i 60. Bàsicament insisteix sobre com actuar en cas d’atac nuclear de l’enemic i com tenir preparada la casa des del punt de vista constructiu, d’aprovisionament d’aliments i també de neteja i pintura dintre i fora de la casa.
És el tipus de reportatges que et deixen malament el cos però que et fan pensar també en tota la colla d’individus que sempre treuen partit de les crisis i les pors. Esgarrifa pensar en tota aquella activitat econòmica basada en la política de la por que de ben segur va anar molt bé a alguns aprofitats. Segurament un cop van canviar les coses a millor i la gent va poder invertir el seu temps i recursos en coses més profitoses aquest sector va fer tot el possible per a perpetuar el seu modus vivendi. Tant de bo la societat hagi après d’aquesta i d’altres situacions del passat i sigui prou valenta per a deslliurar-se de les pors i especialment dels que intenten viure a costa de la por, ja sigui generant-la, o com a paràsits de l’entorn creat.
Afortunadament ara el futur no apunta cap als habitatges resistents a atacs nuclears ni a la inversió especulativa dels estalvis, sinó a una major eficiència i confort. És en aquesta línia que juntament amb el col·legi d’aparelladors de Barcelona, i als suggeriments rebuts en el ple de l’Ajuntament de Mataró, des del Tecnocampus tirarem endavant un parell de jornades. Una sobre rehabilitació energètica d’edificis i una altra sobre bioconstrucció.
Un altre enfocament de l’arquitectura és possible, envers el respecte pel medi ambient i l’estalvi dels limitats recursos energètics de que disposem. Podem celebrar amb satisfacció que avui en dia els temes que ens preocupin a nivell arquitectònic estiguin ben allunyats dels existents durant la guerra freda i del recent passat especulatiu.
Comentaris