Noves tecnologies a l’escola, què en farem dels professors?

El Departament d'Educació de Catalunya ha planificat la introducció a pleret d'ordinadors a les aules per a substituir els llibres de text i altres materials didàctics. Es tracta de proporcionar un ordinador per a cada alumne. Sembla que l'experiència ja s'aplica parcialment.

La notícia, d'entrada pot semblar sensacional, hi ho és d'admirable que les noves tecnologies s'incorporin funcionalment i abundant als instituts. No fer-se amb aquesta eina innovadora, avui dia, és com esdevenir en part analfabet. La informació que pot proporcionar la xarxa telemàtica és immensa, cosa prou sabuda.

Algú ha pensat i manifestat també que, si els ordinadors ensenyen, què en farem dels professors o dels mestres en el seu cas ? La màquina pot instruir i pot informar amb abast insòlit fins ara fa poc, però educar correspon i correspondrà al professor i al mestre, el qual continuarà fent d'intèrpret de la realitat, de vetllador perquè no desaparegui la idea de la infantesa i de l'adolescència de l'escola, d'acompanyant vers la maduresa i, no cal dir-ho, d'orientador permanent dels alumnes. Tot això pel cap baix. La qüestió, segons que creiem, no és que la màquina pugui substituir el docent educador, que sempre serà imprescindible, sinó l'aspecte pedagògic i social que significa aquesta operació d'aportar ordinadors als centres docents tal com ha estat feta.

L'ordinador, a través dels centre docent, el proporciona el Departament d'Educació a l'alumne.

El seu cost va a mitges entre l'administració i la família. Tot i que s'ofereixen beques per la seva compra, els principi de gratuïtat de l'ensenyament resta contradit, si més no en part.

Els “ llibres “ que han de mostrar aquestes màquines, és dir, els continguts dels programes de cada assignatura corresponent al curs que passa l'alumne, fins ara no són elaborats a Catalunya, i s'utilitzen uns material traduïts de l'espanyol en els quals no hi ha cap contingut ni referent català. El desajust d'aquesta circumstància amb els continguts que corresponen a l'escola catalana, el nostre model educatiu, és frapant. Tant, que hom hi pot constatar que l'heroïna històrica que s'hi exhibeix és, nogensmenys, que Isabel la Catòlica. A més, segons hem pogut saber, el model de llengua, el català, no és que diguéssim el més adequat i correcte.

Els programes informatitzats, l'alumne els ha de comprar. Educació proporciona per a aquesta finalitat 100 € per alumne i deixant a l'albir de pares i tutors l'ampliació d'aquesta adquisició. Si els pares tenen més disponibilitat econòmica, el seu fill tindrà més possibilitat d'informació regulada. Fet que no deixa de vorejar la discriminació entre el usuaris.

Si el professor exerceix i explica un tema i l'alumne té l'ordinador a davant, ¿ qui pot vetllar, en una classe de més de trenta alumnes, que l'estudiant escolta i que no mira allò que no toca ?

I encara, els ordinadors posats a disposició dels estudiants no disposen de cap filtre i, en conseqüència, l'alumne té accés a qualsevol programa, que ja és dir.

No podem deixar de qüestionar-nos perquè no s'ha mesurat degudament la importància d'aquest projecte informàtic amb temps, sense presses, i detectant les possibles falles que ara, tot sembla evidenciar que es produeixen.

La introducció de les noves tecnologies d'una manera àmplia a l'escola, és en principi, doncs, una bona notícia. La llàstima, però, és que la precipitació o altres causes que ignorem, la puguin desmerèixer.