“Normes” de les vacances

Ja estem a les vacances d'estiu i sembla que s'espera que tothom faci determinades coses en aquesta situació.

Hi ha una sèrie de prejudicis respecte al que han de ser unes bones vacances, per començar s'ha de fer un viatge i com més lluny millor. La pregunta habitual és: on aniràs aquestes vacances?, com si no anar enlloc vol dir no fer vacances. Davant aquests plantejament moltes persones se senten impulsades a fer el viatge sense fer-se cap altre pregunta.

Anar-se'n de viatge és molt agradable sempre que vingui de gust i que es pugui. En quan a l'aspecte de poder, en aquests temps ens ha tocat viure un moment de crisi econòmica que, a molta gent, no els possibilita determinades alegries i cadascú ha de mirar el que es pot permetre abans d'embarcar-se en aventures que podrien suposar dificultats posteriors.

I en quan a l'aspecte de voler o que vingui de gust, no és obligatori anar-se'n de viatge per passar-s'ho bé. Aquest pot ser un període per fer moltes i variades coses, per exemple quedar-se a casa i realitzar activitats diferents de les habituals pot ser una manera de descansar i gaudir nova i original. Hi ha moltes coses que es voldrien fer al llarg de l'any però queden pendents per manca de temps, aquesta és una bona ocasió per portar-les a terme: passejar, llegir, visitar monuments o indrets d'interès, veure exposicions, fer excursions, fer esport, visitar amics i una llarga llista que cadascú pot omplir amb les seves preferències.

Ens hem de permetre la llibertat d'escollir què volem fer, prescindint dels prejudicis més estesos, pensar en les nostres possibilitats materials i personals i en el que ens convé en cada moment abans de decidir pressionats per l'opinió general i per la necessitat de fer el que fa la majoria perquè si no ho fem així ens sentirem rars.

Hi ha una tendència general que indica com ha de ser la manera de gaudir i de divertir-se i què s'ha convertit en una normativa a la qual ens hem d'adaptar com si fóssim un col·lectiu uniforme en el qual no hi caben les diferències personals, les diverses formes de veure la vida i de viure cada moment de la nostra existència.

Però cada ésser humà és diferent, no són iguals els seus interessos, els seus gustos, les seves circumstàncies, la seva manera de pensar, de sentir o de valorar el que li passa o el que fa, cada persona desitja i gaudeix amb coses diferents, malgrat que alguns s'entossudeixen en uniformar determinades accions intentant esborrar les diferències, buscant no fer-se preguntes ni plantejar-se la seva individualitat, què volen i què faran per aconseguir-ho, en definitiva considerar-se responsables de la seva vida.