Només fans

Peter Jackson ha estat víctima de la seva pròpia creació. El director de la celebrada trilogia d’El senyor dels anells ha quedat atrapat en la nova narrativa que ell mateix ha contribuït ha definir, i s’ha vist obligat de convertir ‘El hobbit’ en un relat d’unes dimensions èpiques que no existeixen a la novel·la de Tolkien, molt més innocent i infantil que la trilogia posterior. Però Jackson no s’ha pogut permetre el luxe de canviar-li el to i ha hagut de rodar la pel·lícula com si d’una trilogia prèvia es tractés.

No té cap sentit convertir ‘El hobbit’ en trilogia i això és del que més se’n ressent la pel·lícula, inflada artificialment amb escenes d’orcs amunt i avall i altres apunts postissos que busquen una relació molt més directe amb els tres films anteriors. Es veu, per exemple, en el tractament que han rebut els nans que acompanyen a Bilbo en la seva aventura, i amb que clarament Jackson ha buscat un paral·lelisme amb la comunitat de l’anell.

El director neozelandès s’ha trobat que havia de decidir si acontentar els seguidors de Tolkien o els de la seva pròpia trilogia cinematogràfica i, optant per la segona opció, repetint fórmules i forçant situacions, se li ha acabat per veure el llautó. Això és el que explica la freda acollida d’aquest esperat Hobbit, que tot i això proporciona algunes bones escenes d’aventura i moments divertits, i que té en la tria de l’actor Martin Freeman per donar vida al jove Bilbo un dels seus millors encerts. Pel que fa a la resta, en queda una pel·lícula menor, que entreté sense més i que només entusiasmarà a fans molt convençuts.

espaiisidor.blogspot.com