Capgròs
El Nadal és una festa de rituals compartits, comuns a gran part del món, fins i tot més enllà de les creences religioses. D’avets decorats i d’aparadors amb pares noels i flocs de neu en trobem a tot arreu, des dels països colgats per les nevades fins a illes tropicals o els estats australs on ara celebren l’entrada de l’estiu. Les cavalcades de Reis es viuen a tot l’Estat espanyol, les receptes dels àpats familiars varien segons el territori però no deixen de conformar una llista tradicional. El Nadal és un fenomen global però també pot ser-ho hiperlocal, com es pot veure a Mataró, on hi ha costums, tradicions i fets que tan sols passen a la nostra ciutat, i que segurament són difícils d’entendre fora de la mateixa. No es un Nadal mataroní si no...
Deixes la teva empremta en una corrúpia
La Fira de Pessebres i Ornaments que se celebra cada any a la plaça de Santa és una de les més importants de Catalunya, per dimensions i nombre de parades. Però si hi ha un element que la fa única i la caracteritza és la presència d’en Pancraç Farell, que porta més de 30 anys fent-hi corrúpies. Cada desembre hi ha cues davant la seva parada on grans i petits premen amb la mà una peça d’argila, unes empremtes a través de les quals Farell és capaç de llegir el caràcter i la manera de ser de la persona. Una tradició, la de les corrúpies, de la qual ell n’és el principal representant, i que el porta per fires d’arreu de l’Estat. Però a Mataró mai hi falla, com tampoc la seva parròquia fidel que el visita cada any. “Venir a Mataró és una passió desmesurada que tinc, als mataronins els tinc un afecte molt especial. Any rere any m’he sentit molt estimat i només cal veure les cues que es formen cada dia”, explica Farell. La clau del seu èxit, en qualsevol cas, va més enllà de la tradició o de la seva capacitat, sempre sorprenent, d’identificar els atributs de cada persona i donar-los consells la mà d’assenyats. El més important és que, com sap tothom qui l’ha tractat, és un encant de persona.
Pancraç Farell porta més de 30 anys visitant Mataró amb aquesta peculiar tradició
Cantes nadales amb els músics de les comparses
A Mataró la fixació per les figures i comparses de la ciutat és prou gran com perquè aquestes estiguin present a gairebé tots els àmbits possibles. Per tant el Nadal tampoc no en podia ser una excepció. En aquest cas els protagonistes són els músics de les comparses de les figures festives, que es dediquen a tocar nadales pels carrers i places del centre històric de la ciutat. Enguany, per exemple, hi prenen part els grallers de la Momerota, els Cavallets de Mataró i els Garrofers, els flabiolaires del Camí del Mig. Una manera de vincular el Nadal amb un dels elements més tradicionals i estimats de Mataró
Les nadales més tradicionals, tocades als carrers pels músics de la Momerota i d’altres figures
Dediques 10 minuts a “escoltar” del Nadal
Des de l’any 2000 un grup de mataronins es reuneixen el dia 24 a la plaça de Santa Anna. Es troben en silenci per “escoltar” el Nadal durant 10 minuts. Es tracta d’una iniciativa impulsada per la revista Valors, Justícia i Pau-Maresme, el Grup Tercer Món-Mataró, Acció Catòlica Obrera i la Fundació Carta de la Pau dirigida a l’ONU. L’objectiu és crear un petit temps de reflexió i silenci quan s’està a les portes de l’inici de la celebració festiva. L’acte té lloc en ple eix comercial, quan molta gent està apurant les darreres compres, de cara a que tothom que hi participi pugui reflexionar, en silenci, sobre el significat de la celebració, més enllà de l’estrès i del consum.
Des de l’any 2000 diversos mataronins es reuneixen el dia 24 a la plaça de Santa Anna en silenci absolut
Menges el raïm i brindes amb cava davant Santa Maria
No ens enganyem: la majoria de mataronins opten pel confort de la llar i per fer zàping a veure quin canal de televisió els cantarà les ‘campanades’, abans de seguir celebrant la revetlla a casa o bé encaminar-se cap el que els ofereixi l’OCA (la festa popular a la plaça de Santa Anna) o qualsevol de les discoteques de la ciutat. Però cada cop és més nombrós el grup de gent que es congrega a escoltar com sonen les campanes de Santa Maria, des de la plaça de la Basílica. Ben abrigats, amb el raïm a una mà i l’ampolla de cava a l’altra. Un ritual que va arribar al súmmum de la mataronitat la nit de Cap d’any de 2015, l’anomenat “Any Bequetero”, quan enlloc de 12 campanades, en van repicar... sí, ho heu endevinat, 15.
La nit de cap d’Any de 2014, per celebrar l’Any Bequetero, les campanes van repicar 15 cops
T’endrapes un Frankfurt a La Riera la nit del 25
Has atacat els turrons i el cava la nit del 24 com si fos el final de l’univers, sense comptar que a l’endemà t’espera el dinar de Nadal amb tot el seu esplendor (ja sigui l’escudella-carn d’olla-pollastre amb prunes tradicional o qualsevol altra fórmula hipercalòrica) i que el dia 26 hauràs de fer front als canelons de la tieta. Però els budells són màgics, i quan sembla que són a punt de rebentar, encara guarden un petit forat, sempre que se’ls ofereixi quelcom prou gustós. I és aquí quan apareix el Frankfurt de La Riera, potser l’establiment més emblemàtic de la ciutat, que sempre obre, peti qui peti, fins i tot en aquells dies que teòricament no hauria de tenir clientela. Dies que en realitat no existeixen. Són molts els mataronins que el vespre del 25, quan surten a estirar les cames per una ciutat mig deserta i endormiscada per baixar el dinar que gairebé els surt per les orelles, acaben contravenint tota lògica i fent un Frankfurt, un bikini o un llom ben passat per les seves mítiques planxes. Sense pietat pels seus propis estómacs.
Sempre està obert, i és el refugi dels que noten encara un budell buit de l’àpat de Nadal
Et peles de fred a l’OCA
Que quelcom es converteixi en una tradició no ho dictamina pas la seva antiguitat. L’OCA (l’Operació Cap d’Any) va néixer durant la present dècada, però avui és una cita imprescindible a Mataró per celebrar la nit de Cap d’Any. En especial des que ha consolidat el seu emplaçament a la plaça de Santa Anna, després d’haver-se celebrat en diverses localitzacions. La revetlla atreu molta gent pel seu caràcter popular (és gratuïta i està promoguda per un grup de ciutadans sense ànim de lucre) i ha cobert un forat enorme a Mataró, que al contrari que altres municipis no comptava amb una festa similar. Però té una petita contrapartida: hi pot fer molt de fred. Malgrat que se celebra sota carpes, l’ambient a la plaça de Santa Anna, si no s’està molt torrat o si es separa durant una estona de la gernació, arriba a ser gèlid.
S’ha consolidat com la revetlla popular de Cap d’Any a Mataró, pel seu caràcter popular
Et banyes a la platja el primer dia de l’Any
Què empeny any rere any a centenars de mataronins a endinsar-se en un mar mediterrani glaçat? Sens dubte hi ha pocs remeis més eficaços per a la ressaca de la revetlla que congelar-se viu a la platja del Varador, però darrere de la Primera Banyada de l’Any hi ha quelcom més. És un ritual nadalenc plenament instal·lat a Mataró, i com tots els rituals de traspàs d’any, encara que a primera vista puguin resultar absurds o contraproduents (el risc de constipar-se és enorme) ajuden a dotar la vida d’un cert sentit narratiu circular. Se n’han fet més de trenta edicions, promogudes pel Centre Natació Mataró, acompanyades sempre d’una samarreta commemorativa, d’un guardó al participant més jove i al més veterà, i xocolata desfeta i melindros per recuperar la temperatura corporal.
La primera banyada de l’any suma més de 30 edicions promoguda pel CNM a la platja del Varador
Corres la cursa de Sant Silvestre més dura
En el món de l’atletisme popular i de competició les curses atlètiques per San Silvestre, darrer dia de l’any, són tota una tradició. Van arrencar fa un segle a Brasil i des de llavors es disputen arreu del món. En alguns punts de Catalunya s’anomenen Cursa dels Nassos, en referència a l’Home dels Nassos que només surt pel carrer en aquestes dates. Mataró no n’és l’excepció, però ho fa amb la seva manera: amb una cursa especialment dura. Es tracta de la Sant Silvestre Night Trail, la primera cursa de Sant Silvestre o dels Nassos de Catalunya en format de muntanya i nocturn. Els participants surten a les sis de la tarda des del Prac Forestal i recorren els corriols de Mataró i Argentona. Està clar que, quan han acabat, s’han guanyat a ple dret un bon àpat de Cap d’Any.
La Sant Silvestre Night Trail és la primera cursa catalana de San Silvestre de muntanya i nocturna
Poses a taula un torró creat per un artista
Si d’alguna cosa pot presumir Mataró és de pastisseries. Entre les millors de Catalunya, sens dubte. I si hi ha un àmbit en el que excel·leixen és en els dolços nadalencs, en la seva versió més tradicional però també en la més trencadora i agosarada. Potser el millor exemple en aquest àmbit és el torró d’autor que presenta cada any la pastisseria Uñó, i que després de dues dècades ja és un element més del Nadal mataroní. El pastisser Claudi Uñó s’alia cada temporada amb un artista de la ciutat, provinent de diferents disciplines (pintors, escultors, il·lustradors, forjadors, fins i tot escriptors), els demana un disseny i una proposta de gust, i ell hi dona vida. I així, l’art mataroní també acaba taula per Nadal.
El Torró d’Autor d’Uñó és un dels molts exemples de creacions exclusives de les pastisseries per Nadal
Vius el Nadal amb en Jonàs i en Mataties
Els Pastorets es representen a la Sala Cabanyes des de l’any 1916. Una obra centenària que des de 1981 està considerada Patrimoni Cultural de la Ciutat. Cada any centenars de persones, des del director fins a l’últim figurant, passant per tot el repartiment, els músics i l’equip tècnic, s’involucren en el muntatge. Ha estat un planter enorme d’actors i actrius, des de Joan Pera a Jordi Bosch, passant per Clara de Ramon o Montse Vellvehí. És, en definitiva, un tret del tot singular del Nadal mataroní, un ritual tant per als que hi participen (la majoria any rere any, alguns durant tota una vida) com per les famílies que hi acudeixen de públic a cada edició, sense fallar-ne a una.
Els Pastorets són centenaris i Patrimoni Cultural de la Ciutat des de l’any 1981
Veus passar una oca gegant i ni t’immutes
Quan t’acostumes a quelcom deixa de sorprendre, malgrat que objectivament sigui ben estrany. La Cavalcada dels Reis d’Orient a Mataró té força elements ben peculiars, que a ulls de qui se la mira per primera vegada i no en coneix la història, resulten xocants. Per exemple: què hi fa una oca gegant entre les carrosses? Bé, la qüestió és que hi és, i tothom a Mataró ho ha assumit com una part indispensable de la Cavalcada. És obra de Josep Ciudad, com la majoria de carrosses més emblemàtiques de la rua, i els motius pels quals va decidir crear una oca de grans dimensions no són del tot clars. Però és així i punt, i així ens agrada, com tantes altres coses per Nadal.
L’oca s’ha convertit en un símbol del Nadal mataroní, a la Cavalcada i a la revetlla d’Any Nou
Comentaris