Neus Colet

Basicament estarà basat en les pecs que vaig exposar darrera mostra de Sant Cugat, per un costat tota una obra fil conductor xarrajnca llosa de ferros gravades, fotografies amb la meva neboda jugant i interactuant amb aquest element. Vaig començar a fer imatges digitals, fotogravat i altres tècniques, sempre basat en aquestes fotografies i aquest tema. Fa 3 anys que treballo en aquest tema, ja no només em centro en la xarranca, sino en el paisatge que l’envolta, tots els cables d’un descampat on passa una línia d’alta tensió, el cel, la terra, l’entorn i el cable. Un espai de davant de casa meva, el primer que veig és la torre. Aquí presentaré un resum d’aquella exposició, tot i que no portaré la xarranca, no hi haurà el motiu original pero si obres al voltant d’aquest motiu
Projectes en volum, tres dimensions, més compactes, també relacionats amb la xarranca. El meu tipus d’escultura porto mes de 20 anys treballant, passes per tot arreu, al principi intentava dibuixar l’espai, peces molt linials, ocupaven l’espai mes que no contindre’l, vaig experimentar abm elemens petits, filferros, joguines, també que tinguessin pes com xapa de plom, de joc i acumulació, elements fràgils, també ferro, combinava tamanys petits amb peces més grans. Quan vaig incorporar el gravat que m’agradava molt perquè podia gravar la superficie de les peces com si fos una planxa repogràfica, vaig començar a deixar enrere dibuix a l’espai per començar a treballar superficies, part mes geomètrica, engranatges, petits elements que giren.
Gofrats, estampats sense tinta. Molta planxa gravada dins la mateixa escultura, passió per escultura, gravat i fotografia digital acaba conjungant-se
Sempre m’havia agradat molt la fotografia, en solitari, és un mitjà que m’agrada molt, per retratar punts de vista. Un parell de sessions fotogràfiques amb la meva neboda jugant, a partir d’aqui vaig fer diferents peces d’imatges digitals, material fotogràfic és molt atractiu pq queda molt bé de llum, element del ferro, m’he anat concentrant més en la fotografia, he deixat una mica la escultura i em centro en la imatge. Traspassar imatge fotogràfica en gravat és complicat. Vaig trobar el fotopolímer, vaig començar a treballar els cels, l’entorn més enllà, els cels. Aixeques la vista i un cel immaculat no apareix mai, sempre hi ha cables, quan descobreixes això veus que està ple, no pares de veure’n, element que compositivament es molt atractiu, linia que ho invadeix tot, component una mica amenaçador, elements enormes que estan vigilant, molt imponent, en gravat té component dramàtic que funciona molt bé, no es ven bé denuncia però podria ser-ho, més formal però respires el que hi ha, no son imatges dolces, son molt properes i quotidianes, des eguida identifiques joc, el nen, el terra els cables, després et suggerirà però es una cosa molt directa.
Xarranca, tot el treball d’investigació en tècniques que he usat per reproduir aquestes imatges, també haig de pensar quines dues sèries portaré, peça gran la única que no te cables, un cel blau, fer una cosa que no fos tan inquietant, escultures petites peces, planxes de plom, presència no tan dura com el ferro però molt potent, son estudis d’aquest any, abans de fer uan peça en blanc me la plantejo d’alguna manera, si son complexes faig aquest model en plom que quan reprodueixes en gran perds.