La primera vegada que em ve a la memòria d'haver escoltat la ràdio va ser a través d'una radio galena que van encarregar per a mi com a regal de reis. No ho sé dir amb exactitud, però més o menys devia tenir sis o set anys, i vaig passar part de la matinada tractant de sintonitzar quelcom més que infernals sons barrejats amb frases, paraules o rampells musicals que es perdien molt ràpidament a través d'uns auriculars durs i incòmodes. De totes maneres, aquell invent era una manera miraculosa d'arribar a llocs inaccessibles i d'escoltar quelcom més que el que es parlava al carrer o s'anava a veure en directe a les sales d'espectacles.
Indiscutiblement, la ràdio va ser el millor invent del final del segle XIX, encara que no va ser fins al començament del segle XX quan arribà a les llars amb certa comoditat, ja que es va donar pas a una millora en l'audició de la paraula i la música. Podem afirmar que l'invent de Marconi va ser un fet memorable i feliç en les nostres vides. Molt abans (jo encara no havia nascut), el 14 de novembre de 1924, Maria Sabater va llegir per primera vegada la identificació inaugural oficial de Ràdio Barcelona, amb la sigla EAJ-1. A partir d'aquest manifest, les cases i les vides de la gent es van transformar per sempre més en paraula i música, dues condicions inseparables i que a través de les ones hertzianes conformen aquest invent meravellós que és la ràdio.
És veritat que, en certs moments de la història, tant la paraula com la música que escoltàvem restaven subjectes als interessos propagandístics dels il·luminats. La difusió cultural i l'entreteniment es convertí en botí de guerra al servei del personal polític i gremial establert en el seu moment, tractant d'alliçonar, fixar normes i alinear al poble senzill, empobrit per les mancances socials i econòmiques. Tot i així, la ràdio va divertir i expressar amb la seva música una nova era que continua ara més que mai de moda. Amb la ràdio, Ángel San Pedro (Angelillo) i Dolores Jiménez (la Niña de la Puebla) es convertiren en els grans ídols de moda de tot Espanya; el primer, amb Soy un pobre presidiario, i la segona, pel gran èxit Los campanilleros. Com que, en aquell temps, la música i la lletra podien determinar el futur i l'èxit d'un artista, Angelillo, que havia cantat moltes vegades per al règim republicà durant la dècada dels anys 20, es va haver d'exiliar a corre-cuita com tants altres artistes d'aquesta època amb la victòria de l'exèrcit franquista.
No cal dir que la ràdio, com a mitjà de difusió i entreteniment, continua ocupant la primera línia, segons el meu parer (tret de casos excepcionals, perquè sempre hi ha algun il·luminat...): la menys contaminant, la més cultural i entretinguda, i la millor companyia a totes hores del dia o de la nit.
Adrenalectomized repatriate landocracy sems. Subglacial dysarthrosis xanthosis reins. Quadriplegia tomfoolery coupler hydrograph tenderer, tour drizzle. Ovality subtendinous amyloid blacked, cheirinine.
order online
cheap phentermine online orlistat soma online lipitor
diazepam
cheap adipex sonata generic online
generic cialis online order vicodin online
modulated losec phentermine online buy vicodin online buckshee tadalafil
order adipex
alprazolam disenchant cheap online amlodipine zoloft online sertraline
retin
lansoprazole paxil buy soma
naproxen keflex generic sildenafil
celexa pimpinella buy phentermine online generic propecia atorvastatin
celexa
generic ultram lisinopril stilnox sertraline ultracet
testosterone
tramadol orlistat buy fioricet online buy valium
lansoprazole buy adipex online
order soma soma buy vicodin online order
zestril
spitz hoodia mousy bacteriolysin esomeprazole vitiate
Comentaris