Museu Bassat

En aquests dies s'ha realitzat el veritable tret de sortida –esperem que definitiu– del Museu Bassat a Mataró. L'aprovació per part del Ple del Consorci que l'ha de regir, l'acceptació de la Nau Gaudí com a seu provisional i la presentació en l'acte de Capgròs, del primigeni projecte arquitectònic de la Farinera, són tots ells elements prou importants com per marcar un clar full de ruta amb positiu final.

L'acceptació de la Nau Gaudí com a seu provisional per a petits tastets de la col·lecció, i si s'escau alguna exposició relacionada, és de les millors notícies culturals dels darrers temps. La tossuderia del Govern amb la instal·lació del telecentre en aquest espai, no era tan sols una acció quasi contra natura, ans també era la reducció de la Nau a un mer element arquitectònic que podia servir d'aixopluc a qualsevol activitat.

Ara, en el reconeixement de l'error i feta la marxa enrera, es produeix un múltiple beneficiari. Per un costat el Museu Bassat que gaudirà d'un espai idoni en el que lluiran resplandents les peces de la seva col·lecció. Però també hi surt guanyant la pròpia Nau que és magnífica en si mateixa amb el valor afegit del presentat. I evidentment, hi surt guanyant la ciutat que per primera vegada disposarà d'un espai expositiu ben adient.

La sorpresa però, ha estat la presentació pública del projecte de la seu definitiva, proposat per el propi Bassat. Com a hàbil comunicador, va trobar en la conversa pública de l'acte de Capgròs el lloc adequat per presentar un caramel tan llaminer, que el fa molt difícil de rebutjar.

El projecte amb una estructura de dues plantes, la segona fent un pont per damunt de les naus originals de la farinera, dóna agilitat i llibertat en un concepte equilibrat de múltiples possibilitats. L'estructura compartimentada de la planta baixa permet la modulació de la col·lecció, mentre que els 1400 m2 de la planta superior, diàfana i amb llum zenital, crea un espai apte per a qualsevol experiència. Tot conjuntat amb la cirereta final d'una façana de leds amb les possibilitats cromàtiques que comporta.

S'enceta, doncs, el camí del futur. Queda molt encara per escriure. De moment la mirada en vol planer de les peces de la col·lecció és prou atractiva i pot servir per ampliar-se amb noves aportacions, entre les que no estaria malament apareguessin algunes obres de la Col·lecció Municipal. La direcció està en les millors mans possibles (Núria Poch), quedant encara en l'aire el tema cabdal, i sempre complex, del finançament, encara que la presència del Conseller Tresserras en l'acte es pot llegir com un suport institucional previ, fet prou important.

Ara doncs, comença el futur, que de totes totes, donarà un alt valor afegit a la ciutat. Una aposta cultural, la primera en tota la democràcia, en la que cal jugar a límits. Mataró en aquest cas no pot fallar. Seria perdre el tren d'un futur, en una oportunitat a bon segur irrepetible.