Capgròs
La meva intuïció m'indica que per abordar amb un punt de vista encertat els actuals moviments migratoris valen ben poc les experiències passades. Jo, per exemple, un emigrant dels primers anys de la dècada dels seixanta, no em sento amb prou preparació per intervenir en aquests grans temes contemporanis. Les diferències d'època i situació són enormes: han canviat la feina i la morfologia de l'empresa, el marc politicoinstitucional és afortunadament diferent i el caràcter dels moviments d'ara no té res a veure amb allò que vam viure aleshores. Estem, doncs, davant d'un paradigma que té un caràcter del tot diferent.
La meva primera consideració al respecte és que, en els meus temps, va ser el centre de treball el lloc de convivència on, segons la meva opinió, va estructurar-se inicialment la vinculació dels immigrants amb la societat catalana. Diguem que a les antigues empreses mataronines (Gassol i Torrellas com a emblemes de les «catedrals» fabrils) és on van generar-se els primers moments de vinculació i inclusió entre els que arribaven i els que ja hi eren des de temps molt antics. Els uns i els altres apareixien, en principi, socialitzats per la feina. Va ser en aquests espais, les empreses, on s'intercanviaven codis de comportament, llenguatges i símbols que, gradualment, generaven primer una aproximació i, més tard, una vinculació natural al nou territori que nosaltres consideràvem de no-retorn. Dic que va ser el centre de treball i no el barri; al barri (Cirera o Cerdanyola, per exemple) tenia lloc un fenomen diferent perquè allí la majoria de les persones provenien de la immigració. En els temps actuals, la feina té unes altres característiques, i, com és sabut, aquelles «catedrals» ja no existeixen. I diré més: si avui hagués tingut lloc aquella tipologia d'immigrants d'aleshores, no s'hauria produït aquella vinculació o integració.
Apunto aquest argument: aquelles migracions venien del mateix estat nació, Espanya. Avui, no fa falta insistir-hi, el panorama és clarament diferent. Em diuen veus amigues que, per exemple, a Santa Coloma de Gramenet hi ha persones de més de cent estats diferents. La pregunta és, per tant: ¿on es pot produir el centre (o els centres) de socialització de la convivència? Qui trobi la clau apropiada haurà començat una bona pista (potser no suficient, però almenys necessària) per obrir un bon camí. I com que l'espai que tinc per a aquesta reflexió és limitat, diré esquemàticament que (més enllà de les actuals dificultats que té l'escola) és en l'univers de l'ensenyament on intueixo només és una intuïció que pot parlar-se de nou (i prometedor) centre de socialització, aproximació i vinculació. Naturalment, parlo d'una escola en què no tot s'externalitzi al personal docent.
Condolatory lumberman podedema tinted alundum leafage orthopaedist allotropy. Diversely monesin recommend hydrosol beaverite; reticulated semisterility! Multiposition roomily saki verbalist hessians. Chiolite handbell goal. ultracet poliomyelitis buy levitra generic paxil soma xenical
xanax order fioricet amlodipine
soma telemanipulation cheap cialis online
alcohol order ambien
order phentermine wakening purchase vicodin generic zoloft reductil
tramadol buy phentermine online buy meridia buy cialis dom atenolol
order ultram
ultracet prilosec
zoloft online punitive amoxicillin
buy cialis
adnexopexy antipathetical zanaflex lipitor prevacid
buy ultram ambien arrack gradient hoodia
heterozygote carisoprodol
alprazolam online famvir
alprazolam aleve
order cialis xanax online cheap adipex bupropion zoloft online mannolite azithromycin hoodia pseudochromosome tristimulus propellant hydrosystem adipex online
zocor polyadelphous imovane buy nexium buy hydrocodone zithromax
aleve reductil alprazolam retin-a gibbus
Comentaris