L'artista mataroní Pere Màrtir Viada va morir ahir dimarts, dia 28, cap a dos quarts de dotze de la nit a l'Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena de Mataró, on estava ingressat des del dia 13 d'aquest mes. Viada, de 64 anys, ha estat víctima d'un càncer de coll que se li va detectar el passat mes de gener a partir d'una pulmonia. Anteriorment s'havia sotmès a sessions de quimioteràpia i ràdioteràpia. El pintor serà acomiadat demà dijous, dia 29, al Tanatori de la ciutat a les sis de la tarda en un cerimònia laica.
Manuel Patricio, membre del col·lectiu El Dimarts del Llimoner i amic de l'artista, ha explicat que els darrers mesos ha visitat Viada diàriament i que ell tenia la impressió que se'n sortiria fins els darrers dies: "Tenia moltes ganes de pintar i estava esperançat, però els darrers dies havia defallit", ha comentat.
Amb la mort de Viada, segons Patricio, Mataró perd "un personatge especialíssim, únic. Un home diferent, un home molt lliure, que va escollir fer el que volia malgrat la seva família". Patricio ha parlat també d'un artista culte, enginyós i bon amic -"per dintre era com un dandy, un home de tracte refinat", ha dit- i ha recordat també la duresa del personatge a l'hora de mantenir discussions amb ell, aferrissat com era de les seves idees. El membre de El Dimarts del Llimoner ha recordat els darrers moments de glòria artística de Viada, el cartell de Les Santes de 2001 i l'exposició que va fer en solitari a Can Palauet el 2002.
Per la seva banda, Oriol Hernández, el marxant d'art del pintor des de l'any 2000, ha recordat els nombrosos moments de tertúlia que passaven junts: "Era capaç d'oferir unes tertúlies impagables, des d'art fins a la política". Hernández ha dit que la seva pintura tenia trets diferencials molt clars i precisos que el distingien ràpidament d'altres artistes i que la seva capacitat de treball era enorme. El marxant, nascut a Barcelona però resident a Mataró, ha destacat que amb la seva mort "la ciutat perd un dels últims artistes bohemis que queden".
El president del Patronat de Cultura, Jaume Graupera, ha explicat que la mort de Viada "és una desgràcia per la ciutat que no per esperada fa menys trasbals". Graupera ha destacat el paper de revulsiu cultural que Viada ha tingut per Mataró, com a activista i organitzador de tertúlies, i com a pintor. Però també en l'aspecte més personal: "Era un inconformista, una persona que trencava motllos. Davant la seva obra no et pots quedar indiferent", ha dit. Graupera ha assegurat que si es planteja algun tipus d'homenatge, l'Ajuntament hi participarà.
Company de generació d'artistes ja desapareguts com Alcoy, Rovira-Brull, Uriach i també del recentment homenatjat Nico del Río, Viada pertanyia a l'anomenada "escola de la revolució", segons el crític d'art Pere Pascual: "Formava part d'una generació en què els artistes creaven a partir de la reflexió i no de les sensacions", ha explicat Pascual, recordant la seva profunda faceta intel·lectual. El crític d'art ha recordat la participació de Viada en iniciatives culturals com la Mostra de Sant Pere més Alt: "Va pertànyer a tots els moviments artístics culturals que es van fer a Mataró del 1960 al 1975".
Llegeix l'article de Pere Pascual
-
Obra absolutament personal
"L'obra de Viada és absolutament personal i inconfusible, quasi sense referències, i sols els noms de Dubuffet o Brickmann poden sonar a llunyà parentiu", va escriure el crític d'art Pere Pascual en l'autoretrat dedicat a Viada el maig de 2004 a la revista Mataró Report. "El color és l'altre element essencial. Bigarrat, intens, dolçament agressiu, contrastat, marca l'atmosfera en la que residirà la peça", afegia. "Posseïdor d'una gran formació que abasta la política, el pensament, la filosofia i mol especialment l'art, el seu treball no és fruit de l'atzar i sí conseqüència de l'acurat anàlisi intel·lectual esdevingut plàstica en les seves mans", apuntava també en aquesta peça.
Comentaris