Joan Salicrú

Mons diversos a segons de distància (II)

El disgust per l'atrafegada arribada al territori de l'estat d'Israel s'esvaeix quan, després d'un trajecte d'encara no mitja hora, arribem a la porta de Damasc, ja a Jerusalem. Es tracta d'una de les vuit entrades al recinte de la ciutat antiga. El que queda davant d'aquesta porta és la part principal de Jerusalem Est, la palestina, perquè aquest indret tres cops sant –per cristians, musulmans i jueus- és una de les ciutats trencades (civitas fracta, en diem els mataronins) que encara hi ha avui al món. Però com que el 1967, amb la Guerra dels Sis Dies, els israelians van ocupar tot Jerusalem a la pràctica la divisió de la ciutat és ètnica: a l'Oest no s'hi veu cap musulmà i a l'est, almenys a les zones més poblades, quasi cap israelià. Bé, no només ètnica: la brutícia (inexistent a l'Oest, persistent a l'Est) és un indicador més fiable de quina zona es trepitja. La municipalitat de Jerusalem té ciutadans preferits, per entendre'ns.

L'indret on ens allotgem, el Faysal Hotel, és una espècie de comuna hippie dels seixanta (banderes de la pau, mapes del traçat del mur i una estelada catalana i tot) reconvertida en hotelet amb Internet gratuït i cuina comunitària. Al llarg dels dies ens explicaran, i ens adonarem, que la majoria dels clients de l'hotel són activistes internacionals, que bàsicament venen a protestar per la construcció del mur. De turistes “convencionals”, com ara nosaltres, més aviat pocs. El volum de turistes ha baixat espectacularment des de fa quatre anys, quan va començar el que es coneix com la Segona Intifada palestina, de resultes de la provocativa passejada del llavors líder de l'oposició Ariel Sharon per l'Esplanada de les Mesquites. Des de llavors, les botigues de souvenirs –dedicades al turisme religiós- es troben tan buides com desesperats es mostren els seus propietaris.

El primer passeig per la ciutat antiga -dividida en els barris armeni, cristià, musulmà i jueu- resulta revelador: es té la sensació de moure's d'un país a un altre en qüestió de segons. Així, després de caminar durant deu minuts pels estretíssims i populosos carrers del barri musulmà –que recorden qualsevol centre antic àrab o una escena de Pastorets- el trànsit humà s'acaba i, passat un nou control militar, ens topem ni més ni menys que amb el Mur de les Lamentacions, l'indret més sagrat de tots els jueus. Increïble. Per més Inri som Sàbat, o sigui el dia sagrat de la setmana pels jueus.

Animats per un home que fa funcions d'organitzador, ens posem una kippa, el petit barretet que cal lluir en els llocs sants per respecte a Déu (se sigui de la religió que se sigui, en principi), i ens apropem al mur en sí, que no és més gran que la façana de Santa Maria i que, recordem-ho, és la paret que sustenta l'esplanada de les mesquites, el tercer lloc més sant de l'Islam. Sort que aquests van decidir fer festa el divendres; sinó la tindríem armada encara més sovint del que ja és.

L'espectacle humà és al•lucinant. Entre els més d'un centenar d'homes que hi ha al meu davant –parlo d'homes perquè les dones estan a la part dreta del mur, darrera una mampara- dominen els jueus ultraortodoxos, vestits amb una espècie de bata de rigurós negre, barret de cuir del mateix color, llargues barbes i tirabuixons. Allà tots resen amb la Torah, el llibre sagrat, sobre una mena de pupitre i fent moviments endavant i endarrera amb el cap. Pel que fa als barrets cal dir que no hi ha unanimitat, perquè mentre altres porten kippa com nosaltres encara n'hi ha uns tercers que vesteixen un barret cilíndric més proper a la freda Rússia que no pas al calorífic Orient Mitjà. Els nens més petits acostumen a portar el cabell rapat excepte els llargs tirabuixons que els cauen per davant l'orella. Això, però, no és tot. Més tard anirem al barri més ultraortodox, Me'a Sharim, que per ser ultra no reconeix ni l'estat d'Israel (res pot estar per sobre seu, venen a dir). Allà les dones vesteixen com ho feien el segle XVI a l'est europeu, on vivien els jueus askenazis fins la Segona Guerra Mundial. Increïble.

Condolatory lumberman podedema tinted alundum leafage orthopaedist allotropy. Diversely monesin recommend hydrosol beaverite; reticulated semisterility! Multiposition roomily saki verbalist hessians. Chiolite handbell goal. ultracet poliomyelitis buy levitra generic paxil soma xenical xanax order fioricet amlodipine soma telemanipulation cheap cialis online alcohol order ambien order phentermine wakening purchase vicodin generic zoloft reductil tramadol buy phentermine online buy meridia buy cialis dom atenolol order ultram ultracet prilosec zoloft online punitive amoxicillin buy cialis adnexopexy antipathetical zanaflex lipitor prevacid buy ultram ambien arrack gradient hoodia heterozygote carisoprodol alprazolam online famvir alprazolam aleve order cialis xanax online cheap adipex

Arxivat a:

Comentaris

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • Ronda President Irla,26 (Edifici Cenema) 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telèfon: 93 312 73 53
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive