‘Molècules de pluja’ mataronines a l’Atomium de Brussel·les

Una habitació en forma d'H2O, la formula de l'aigua que, com si tingués vida pròpia, de dia es troba suspesa en el sostre i de nit baixa per fer el canvi de torn i ser utilitzada de nou. No n'hi ha una sinó que hi ha vuit ‘molècules de pluja'. En cada una d'elles s'hi poden acollir de tres a vuit nens, que hi passaran la nit com si estiguessin aïllats del món. La primera setmana que va començar a funcionar, ja hi van dormir uns 30 nens que estaven de viatge.

Aquesta obra, barreja d'ingenieria i d'art futurista, es troba des del 18 de febrer a l'interior d'una de les esferes de l'Atomium de Brussel·les i ha estat creada per l'artista mataronina Alícia Framis. L'Esfera dels nens és un projecte permanent, “dedicat al futur, als nens”, que es va presentar juntament amb la reinauguració de l'Atomium, tancat durant un any i mig per restaurar la seva malmesa estructura. Framis va voler crear un hotel per nens, on s'impartís pedagogia urbana i s'ajudés a “integrar als nens en la seva ciutat, a aprendre des de petits les tècniques del reciclatge i de l'integració racial” a través de l'autoaprenentatge. “Quan es fa de nit, els nens tenen la sensació d'apoderar-se de l'edifici”, explica la mataronina.

Les ‘molècules d'aigua' estan pintades de verd i vermell, els colors de l'interior de l'Atomium. Fins i tot hi ha un lloc per menjar, el Petit Club Sandwich, uns lavabos i unes dutxes. El mobiliari és flexible i permet als nens dormir en llits de forma ovalada. En aquesta esfera, però, només hi ha una prohibició: l'accés dels pares. I és que en aquesta esfera només hi poden entrar els nens; els adults se n'han de mantenir al marge. “El nen o nena té una gran sensació d'independència ja que amb pocs anys té la sensació d''allotjar-se a un ‘hotelet' de Brussel·les”, destaca Framis.

Pau i Disney
Enamorada de l'arquitectura i exploradora de les noves tendències artístiques, la mataronina va conèixer el 1994 el símbol de l'ús pacífic de l'àtom en la primera exposició universal de la postguerra i ràpidament se'l va fer seu. Framís explica que l'apassionen els reptes artístics: “La primera vegada que vaig entrar a l'Atomium vaig copsar de seguida els tocs moderns i postmoderns, que feien que l'estructura caigués simpàtica perquè era un edifici divertit”.

“L'harmonia del conjunt ha d'estar per sobre en totes les esferes per no fer de l'Atomium un jardí temàtic de Walt Disney”. Fins i tot el més petit detall ha estat cuidat. “No m'esperava que l'Atomium es mogués igual que un vaixell i produís una sensació realment entranya; l'experiència és increïble”, recorda Framis.

L'artista ja havia creat altres espais alternatius i originals amb la participació social, com la peça Bloodsushibank, que es pot veure al Musac de Lleó, una de les seves primeres arquitectures on la gent pot donar sang i, al mateix temps, prendre sushi. A més, està preparant un monument pels donants d'òrgans a Barcelona. Els vídeos de les seves performances de gent petrificada en diferents instants de treball, als quals Framis els anomena “vagues secretes”, s'exposen a la Tate Modern de Londres, en el Museu Van Gogh d'Amsterdam i, properament, en la catedral de Santiago de Compostela.