Capgròs
El gener passat, concretament el dia 13, feia vint anys de la mort d’aquest sacerdot que va servir el poble dels Països Catalans amb una cerca constant i laboriosa de relacionar la seva ciutat natal, l’Alguer, amb la resta de territoris de parla catalana. Per recordar aquest home bo, capellà servidor, missioner i aplicador de la teologia social, poeta, recercador lingüístic i literari i suscitador d’amistats per allà on passava,dia 12 de febrer es van aplegar a l’Ateneu Barcelonès nombrosos ciutadans que, convocats per la Tertúlia Amics de la Ciutat, van voler fer memòria d’una de les personalitats més importants de la cultura catalana a l`illa de Sar-denya, D. Francesc Manunta.
L’acte, celebrat a la sala Pompeu Fabra de l’Ateneu Barcelonès, va comptar amb la participació de persones de la cultura relacionades amb el vivent d’aquest abnegat capellà. Una gran fotografia de Manunta presidia l’estança. Va presentar l’acte J. Arenas, pedagog,que significà com la seva relació amb el sacerdot alguerès sobrepassava els vincles de l’amistat ja que al seu costat i presidint el mateix mossèn Òmnium Cultural de l’Alguer s’endegaren projectes ambiciosos i alhora consistents per sostreure l’alguerès de la llarga agonia en què es trobava a principis dels anys noranta. Assenyalà la creació d’Omnium Cultural de l’Alguer, 1992, de la fundació del qual se’n derivaren actuacions culturals i escolars innovadores. En aquest sentit esmentà el Centre de Recursos Pedagògics Maria Montessori, El Projecte Palomba de classes de català de l’Alguer a les escoles, La Costura, primera escola infantil en alguerès, el Grup de Joves, els Seminari de formació i el Grup de Mestres i encara la primera revista infantil en alguerès Mataresies.
Àlex Susanna, director de l’ Institut Ramon Llull, feu una reflexió sobre l’obra poètica del mossèn la qual definí com una poesia de caràcter plenament espiritual, més que no pas religiós ja que els seus versos són l’exponent d’una reflexió íntima vinculada a la humanitat. Va ressaltar també la qualitat del llenguatge, l’expressió genuïna de la llengua emprada i el valor conjunt de la seva obra poètica expressada en quatre volums : Les veus, Aigües vives, Llavors de llum i Miques de mirall. Susanna emprà al llarg del seu parlament un llenguatge no exempt d’emoció, Cal fer esment que fou ell mateix, Susanna, l’editor del darrer llibre de versos del mossèn : Miques de mirall.
Si al començ hem assenyat la voluntat de potenciar la relació entre els territoris de l’àrea lingüística catalana amb la Barceloneta de Sardenya d’aquest homenot de l’Alguer, com l’ha qualificat Pere Mayans, va ser Joan Gala que, exhibint la seva capacitat de periodista i documentalista ens prodigà una cronologia completa i de la vida i activitat cultural de Francesc Manunta. Pensàvem molts dels presents que coneixíem a pleret allò que Manunta va significar i va fer per a l’Alguer i per a la cultura catalana, però l’aportació de Gala, no sols ens desmentí el pretès coneixement, sinó que, en conseqüència, ens feu positivar més i mes la vàlua d’aquest home humil i sovint silent. Algun dia s’haurà de publicar aquest treball minució i d’un interès històric i cultural gens menyspreable.
Andreu Bosch, de la Universitat de Barcelona i de l’Institut Ramon Llull, va ser lector de la universitat de Sàsser i coordinador del Centre de Recursos Pedagògics Maria Montessori a l’Alguer. Va poder viure més dos anys en contacte permanent amb el mossèn a causa de la circumstància professional esmentada. Bosch va començar la seva participació fent referència als “ manifestos “ (esqueles) que anunciant la mort de Mn. Francesc es van penjar als carrers de l’Alguer aquell més de febrer de 1995. Destacà que la majoria eren en català, com el de l’Administració Municipal que expressava el seu condol entre d’altres amb aquests mots: “poeta alguerès estudiós de les tradicions locals i gran coneixedor de la cultura
catalana”.
Són molts els que recordem la seva hospitalitat i bonesa d’aquesta persona irrepetible. D. Manunta, digué, havia obtingut autorització del bisbe per a una segona missa en català a la Catedral de Santa Maria. Qui no recorda amb un somriure les discussions lingüístiques entre MN. Manunta i Mn. Nughes sobre la codificació de l’alguerès en l’àmbit de la litúrgia ? Manunta és un clar exemple d’aquelles persones, que lluny de tòpics, encara manca en l’activisme cultural de l’Alguer i autor d’un munt d’estudis de referència que són els tres volums de Cançons i líriques religioses de l’Alguer catalana. En aquests obra, Manunta es mostra un mestre i un coneixedor de l’alguerès clàssic, conclogué.
En aquesta sessió en record de D. Manunta s’hi van poder veure cares de vells amics, de coneguts de molts anys, de catalans testimonis del Retrobament,i de gent jove,algun representant de l’Alguer mateixa.
Comentaris