Els mitjans locals i de proximitat, més imprescindibles que mai

 

Barceloní d’origen i resident des de fa més d’una dècada a Mataró, Carles Prats és l’actual presentador del Sense Ficció, un dels espais estrella de TV3. Prats hi va saltar després de 10 anys al capdavant dels informatius de la cadena pública catalana. Una carrera brillant que prèviament l’havia portat a ser corresponsal a París i a Brussel·les, però que com en el cas de tants altres periodistes, va començar en l’àmbit més estrictament local; a la secció de BTV del barri de Sarrià-Sant Gervasi. Prats, des de la seva experiència, considera que aquests mitjans locals no son tan sols una gran escola de periodistes que després vulguin “donar el salt” a capçaleres o plataformes més generalistes, sinó que per si sols són imprescindibles. “Parlem de mitjans híper necessaris, més que mai, perquè els ciutadans puguin estar al dia d’allò que els afecta més directament, que és allò que tenen més proper i que viuen en el seu dia a dia”, resol. Prats assegura que “necessitem saber què passarà amb el Carrer Sant Josep, qui i com hi podrà circular; o si l’anella ciclista ha estat un encert o un error; o entendre les claus de tot el que ha passat amb El Corte Inglés, o si el Mataró Parc s’ampliarà…”. Tot això, detalla el periodista, “no t’ho explicarà pas un mitjà d’àmbit més gran, que estarà centrat en les eleccions al Parlament, en els Pressupostos Generals, en la sequera… i sense el local, et quedaràs orfe de tota aquesta informació”.

“Què passarà amb l’anella ciclista? I amb el Corte Inglès? Això un mitjà d’àmbit més gran no t’ho explicarà”

Prats és conscient que en els darrers anys els mitjans de comunicació han perdut credibilitat i prestigi a ulls de la ciutadania, mentre que en paral·lel han sorgit altres plataformes per on molta gent opta per informar-se, a través de xarxes socials o altres canals, sovint dominats per actors tant o més esbiaixats que els citats mitjans als que prefereixen substituir. “El darrer informe de l’Institut Reuters posa de manifest aquesta caiguda de la confiança del públic cap als mitjans, però l’única manera de recuperar-la és a través de la feina ben feta, contrastada, que doni veu a tots els agents implicats, fent d’altaveu dels temes que la gent sent propers i importants, i aquí és on les capçaleres, les ràdios i les televisions locals hi juguen un paper clau”, assegura. Tot i que ja no hi treballa, Prats creu fermament en aquest rol dels mitjans locals, motiu pel qual va acceptar a l’instant l’oferiment de formar part del consell assessor de Televisió de Mataró, el canal públic local que aquest 2024 també celebra el seu 40è aniversari en els darrers dos anys, com Capgròs en l’àmbit digital, també ha fet un gran salt endavant en la seva aposta comunicativa i pels nous formats. “Aquestes apostes per mantenir-se vius i adaptar-se als nous temps són molt destacables, fan que els projectes segueixin sent viables i segueixin com un motiu d’orgull a la ciutat, que ha sabut  mantenir els seus propis mitjans durant tant de temps”.

Francesc Castanyer va ser el director de Capgròs fins a l’any 2008, i un dels màxims responsables de la consolidació de la revista i del seu portal com a mitjans locals de referència. Posteriorment va donar el relleu a Judith Vives i va impulsar la seva pròpia empresa,, Pauta Media, amb la qual ha tirat endavant tota mena de projectes periodístics. En els darrers cinc anys està centrat sobretot en Junior Report, un diari per a joves lectors que és alhora una plataforma de recursos educatius per llegir, debatre i opinar sobre els grans temes d’actualitat amb l’alumnat a les escoles. El fil que uneix el periodisme i l’educació és, per a Castanyer, ben obvi: “El periodisme sempre té un vessant formatiu, un article o reportatge sovint dona un primer nivell de coneixement al lector sobre les qüestions que s’hi tracten, qui llegeix el diari o mira la tele també està aprenent, per això sempre m’ha agradat el periodisme didàctic, a l’estil de la BBC”, reflexiona el periodista mataroní.

“Sense mitjans independents el ciutadà és molt més vulnerable, molt més sotmès als poders globals”

Castanyer, en la mateixa línia, defensa un periodisme amb capacitat d’incidir en la comunitat i provocar-hi canvis per millorar-la. “Per mi el periodisme que millor pot combina aquest doble vessant formatiu i transformador, és de proximitat”, destaca Castanyer. “Quan treballes en un mitjà local que es pren seriosament la seva feina, de seguida te n’adones de la relació causa-efecte entre allò que publiques i la reacció que genera, per exemple amb la resposta veïnal davant d’una decisió política concreta que els afecta”, afegeix. Per al director de Junior Report, el periodisme local ha de jugar un rol fiscalitzador, “que no sempre implica anar en contra d’alguna figura pública o institució, sinó de garantir al ciutadà l’existència d’un cert poder de control sobre les decisions polítiques i econòmiques, sobre les repercussions que aquestes tenen, i la capacitat de donar veu a totes les parts implicades”.

El periodisme local, des del punt de vista de Castanyer, es veu obligat a descartar molts temes d’àmbit general per centrar-se en aquells estrictament del territori, oferint allò que altres mitjans més generalistes no contemplen i, per tant, diferenciant-se i adquirint un rol específic que els fa més imprescindible. Una tasca que aquests mitjans, siguin premsa, ràdio o televisió, han d’intentar fer des de la independència. “Si parlem d’una premsa local que només serveix per reforçar el que fa el poder polític de torn, no té rellevància; el ciutadà ha de percebre que el mitjà actua en benefici d’ell, dels veïns i veïnes, i no d’un tercer, ja sigui un poder polític, econòmic o un seguit d’anunciants”. Quelcom que tan sols s’aconsegueix quan el periodisme “és 100% independent i honest”, una missió evidentment molt complexa en l’actual ecosistema comunicatiu, tant pels mitjans petits i de proximitat com pels grans conglomerats mediàtics.

Castanyer confia, però, que el rol dels mitjans locals segueix sent molt important dins d’aquest ecosistema, el qual cal treballar perquè no s’extingeixi. “Sense mitjans independents el ciutadà és molt més vulnerable, molt més sotmès als poders globals, a les multinacionals que li intenten treure tot el que poden, ja sigui les seves dades o directament els seus diners; una persona ben informada té més capacitat de decisió i està menys sotmesa a la manipulació”, resol el periodista mataroní.

 

Magda Gregori és directora de La Mira, un mitjà digital que ofereix, segons la seva pròpia descripció, “periodisme a foc lent, amb una mirada pròpia i amb una explicació del país i la seva gent”. A més d’autora de diversos llibres de temàtica política i social, i col·laboradora en mitjans com Rac1, Gregori és professora de l’assignatura de Periodisme Local al Grau de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra; els inicis de la seva trajectòria, de fet, estan molt vinculats a aquest àmbit, en concret a la ràdio i la televisió de Balaguer, i amb el programa ‘Vull una resposta’ de la Xarxa de Televisions Locals. Com a professora, Gregori intenta transmetre als seus alumnes que els mitjans locals “no només són una escola de periodisme, que també, sinó que han esdevingut una gran oportunitat a nivell laboral i professional”. És  a dir, que poden ser un destí i no només un punt de partida, ja que “aquestes capçaleres, ràdios o televisions han demostrat que, sense grans recursos i estructures, poden bastir projectes molt potents i fer autèntiques virgueries, sent extremadament competitius”.

Per a Gregori, la importància d’un mitjà no radica en el seu abast; no hi ha una jerarquia que situi els generalistes per sobre dels locals, sinó que la clau resideix en “la mirada que hi hagi al darrere”. “Des d’un mitjà local es pot ser universal”, rebla la periodista, que alhora recorda que l’ecosistema comunicatiu català “no s’explicaria sense la presència d’aquests diaris i revistes, d’aquestes ràdios i televisions implementades per tot el territori, a gairebé totes les ciutadans i a molts pobles”. El fet que existeixin tres associacions de mitjans locals “ens explica perfectament com som”, constata.

“Els mitjans locals no són tan sols una escola de periodistes i un punt de partida; també són un destí”

Gregori també assenyala la capacitat que té el periodisme local de “crear xarxa i construir comunitat” en l’entorn on es troba i treballa. “És un periodisme que necessita del teixit social i d’entitats de la seva ciutat i comarca per poder fer-se, i alhora l’alimenta amb els seus continguts i l’ajuda a donar-se a conèixer i a créixer”, assegura. Per això, la directora de La Mira assegura que quan un mitjà local de referència tanca, la pèrdua es deixa sentir molt. “La seva funció informativa és molt evident, però per mi el més important és que aquests mitjans transmeten la història d’un territori, solen ser els primers que les expliquen a través dels seus articles i reportatges divulgatius, així que el forat que deixen quan desapareixen és molt gran”, constata. Un forat que omplirà algú altre, però “no de manera idònia, sense el coneixement i empatia necessaris”, afegeix.

Isabel Serrano, de l’AMIC, assegura que la desaparició de mitjans locals “crea deserts mediàtics que fan augmentar els nivells de corrupció i de populisme”

De les associacions de mitjans locals que mencionava Magda Gregori, la més important és l’AMIC, de la qual Capgròs n’és una de les més de 500 capçaleres associades. Isabel Serrano n’és l’actual cap de projectes corporatius, però en la seva trajectòria hi figura el càrrec de Coordinadora al diari 20 minutos, i també de Coordinadora de radios locals a La Xarxa. Serrano, des de la seva experiència, defensa que els mitjans de proximitat en totes les seves formes -paper, digital o audiovisual- “contribueixen a enriquir la societat i els territoris, les fa més plurals i més participatives”. En resalta el seu paper contra les ‘fake news’. “Davant de les falses notícies i del soroll a les xarxes socials, la premsa local aporta credibilitat i rigor: contrasten les dades i les informacions, coneixen de prop els fets i els seus protagonistes. Els mitjans de proximitat són un pilar del bon periodisme, cohesionen els territoris, reforcen la identitat i creen arrelament. Són un actiu imprescindible en la creació de vincles i de sentit de pertinença”.

“En un moment on la globalització dilueix els referents locals, els mitjans de proximitat són un servei públic clau”

Quan es pregunta a Serrano què suposaria per al sistema comunicatiu català, i per a la societat en general, la desaparició d’aquests mitjans, la periodista assenyala que “està demostrat amb dades que si els mitjans locals desapareixen, es creen deserts mediàtics i en aquestes zones augmenten els nivells de corrupció i de populisme, decau la competència política i es redueix la participació ciutadana”. I rebla: “Sense mitjans de proximitat hi ha menys qualitat democràtica”.

Davant del rol clau que, al seu parer, juguen aquestes capçaleres, ràdios i televisions, també cal ser exigents a l’hora de reclamar-los que compleixin amb la funció que els atorga la societat. Tal i com assenyala Serrano, “a un mitjà de proximitat li hem d’exigir que sigui rigorós en el tractament de la informació, qüestioni les accions dels governs, pregunti, investigui, parli amb els actius socials de la seva població, sàpiga què preocupa als seus veïns i defensi els interessos de la població per sobre d’altres”. La responsable de projectes de l’AMIC conclou que els mitjans locals “són un servei públic que ha de generar confiança dels ciutadans, en un moment on la globalització dilueix els referents local”.