Mishima, un ‘amor feliç’ amb els escenaris

Mishima al Teatre Monumental. Fa pocs temps aquesta conjunció semblava poc factible. El mes de maig passat, sense anar més lluny, van actuar al Clap, un habitat que els sembla, a priori, més natural. Però Mishima han anat creixent, a un ritme lent i constant, des de l’escena independent fins a convertir-se en un dels referents del pop català. Acaben de publicar L’amor feliç, un àlbum precedit d’una enorme expectació i una gran atenció mediàtica. La banda liderada pel cantant David Carabén està en boca de tothom, així que és lògic que opti per recintes més importants en aquesta nova gira. Casa de la Música els porta al Monumental aquest dissabte.

L’amor feliç és el sisè treball discogràfic de la banda, que per primer cop integra en la gravació a Xavi Caparrós (baix) i Alfons Serra (bateria). Ha estat enregistrat als estudis de Paco Loco al Puerto de Santa María, i pren el nom per l’adaptació al català d'Il n’ya pas d’amour heureux (George Brassens amb lletra de Louis Aragon) realitzada per David Carabén (guitarra i veu) que el grup va interpretar amb la col•laboració de Laetitia Sadier en el seu concert del Palau de la Música de Barcelona la primavera passada. En una entrevista a l’ACN, Carabén explica que el nou disc “pot sonar diferent pel seguidor que s'ha habituat a Mishima, però no prou com per sorprendre'l d'una manera dràstica”. Segons el cantant, L’Amor Feliç és més divers i heterogeni en sons i atmosferes, i alhora més intens instrumentalment, cosa que ha estat fruit del treball en la gira del disc Ordre i Aventura. En l’àmbit líric, l’amor i les relacions de parella són el tema predominant. “olíem afrontar el tema de l'amor de forma directa, per bé que en la cançó popular no és tant un tema com un univers i que no s'entén una cosa sense l'altra” explica Carabén. Les ‘cançons d’amor’ de Mishima, segons el cantant, “no són triomfants ni inequívoques en el sentiment que expressen”.

Amb aquest nou àlbum Mishima consolida una trajectòria iniciada fa més d’una dècada amb el disc Lipstick Traces, cantat en anglès i que els va valer comparacions amb grups com The Magnetic Fields o The Divine Comedy. Pop anglosaxó d’esperit indie, treballat i arranjat amb elegància, que segueix sent el referent actual de la banda. Es van estrenar en català amb el disc Trucar a casa. Recollir les fotos. Pagar la multa, i van millorar la fórmula amb Set tota la vida, considerat un dels millors discos estatals de la dècada per revistes com Rockdelux. Però no va ser fins ‘Ordre i Aventura’ que van aconseguir transcendir els cercles estrictament ‘indies’ i van esdevenir un dels grans grups del país. L’àmor feliç, gràcies a cançons com ‘L’última ressaca’ ha de ser el pas definitiu en aquest sentit.

La gira de presentació del nou àlbum té lloc pràcticament en la seva totalitat en teatres i auditoris, com ara el Lliure de Barcelona o el Monumental de Mataró. Una gira molt esperada, ja que el directe segueix sent l’habitat natural del grup.

Dissabte, dia 14. A les 10 de la nit al teatre Monumental