Capgròs
Hi ha senyals que indiquen que pot haver-hi canvis en la formació inicial del professorat d'educació secundària. Cal veure ben bé quin és l'abast i el calendari d'aquesta massa cops ajornada reforma, però ha passat el suficient temps per poder dir (com hem fet moltes altres vegades) que la universitat ha trigat massa a portar a terme la imprescindible actualització d'uns estudis que haurien d'habilitar molt millor i no com ara per ajudar en la millora d'una etapa especialment fràgil del nostre sistema educatiu com és l'educació secundària.
Potser algú ha pensat que els reptes que tenim plantejats a educació escundària i la formació inicial dels professors i professores eren coses diferents: res més lluny de la realitat. Moltes de les millores necessàries en aquesta etapa passen per una bona preparació professional dels docents. I això es pot aconseguir, és clar, després d'uns quants anys de pràctica i d'una bona formació permanent, però és inajornable que es plantegi amb fermesa des de la primera formació que reben els professors i professores, la inicial, que en aquests moments no assegura ni de lluny les competències professionals necessàries per exercir de professor. I parlem de competències professionals perquè és mitjançant aquests paràmentres (els de les competències) que planifiquem i avaluem el procés d'aprenentatge dels nostres alumnes, també, i cal ser conseqüents amb aquesta concepció de la preparació acadèmica i professional.
De les moltes coses que cal millorar en aquesta formació inicial hi ha la necessitat de posar a disposició de les persones aspirants un espai professionalitzador ric en oportunitats d'aprenentatge, és a dir, on els estudiants puguin veure en funcionament aquelles pràctiques que il·lustren la bona feina i tinguin l'oportunitat d'intentar contribuir-hi temporalment i sota la tutoria d'un professional experimentat i expert. Això implica un canvi substancial en el practicum (el periode de pràctiques d'aquesta formació inicial), que ha de ser suficient en el temps i molt més determinant per a l'acreditació o no de la titulació professional. Això hauria de comportar com a contrapartida una vinculació més gran de centres i professors en actiu amb la universitat, i un reconeixement més explícit d'aquesta contribució, imprescindible per a una preparació professional molt millor.
Sense oblidar l'oportunitat que dóna la formació permanent (de la que els Moviments de Renovació Pedagògica venim ofertant activitats des de fa dècades, possibilitant les pràctiques de formació entre iguals i l'impuls d'experiències innovadores i de millora) convé aclarir el paper fonamental d'una bona formació inicial. Entre altres, ha d'ajudar a identificar a temps aquelles persones que s'han equivocat o van molt errades en les expectatives respecte de la nostra professió, que haurien d'optar o bé per intentar assolir les competències professionals mínimes o bé per dedicar-se a una altra cosa.
El missatge que hem de transmetre ha de ser molt clar: la nostra és una professió molt noble i molt maca, però molt exigent; com més aviat se sàpiga, millor. I com més oportunitats hi hagi per deixar-se seduir per aquesta feina, encara més bé. Tot això ens condueix a reclamar una millor formació inicial per als futurs ensenyats de secundària, més complerta i més adaptada a les exigències dels nostres centres, les nostres aules i els nostres joves estudiants. Fa moltes dècades que s'hauria d'haver canviat; ara que hi som, aprofitem-ho bé.
Comentaris